Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Contra els adoctrinadors

En els temps ja remots en què un servidor estudiava batxillerat (en un institut que aleshores lluïa el bell nom de la poeta Maria Antònia Salvà), vaig tenir un professor de filosofia furibundament catòlic que militava en l'ideari de la dreta espanyolista més rocosa. En teoria ens havia d'ensenyar la història dels grans corrents de pensament que ha produït la humanitat, des dels presocràtics fins a l'existencialisme, però el nostre home aplicava a aquest programa una reducció dràstica. Per a ell, els únics filòsofs dignes d'aquest nom havien estat Sant Agustí (d'Hipona) i Sant Tomàs (d'Aquino), i si de cas també li mereixien un esment Plató i Aristòtil, en la mesura que havien servit de referència inspiradora per a les susdites llumeneres de la teologia cristiana. Mensypreava, en canvi, tot el que venia abans (perquè eren pensadors que no havien conegut la fe vertadera) i un percentatge enorme de tot el que venia després (inclosos alguns pensadors cristians sospitosament heterodoxos, com Ramon Llull o Guillem d'Occam). El paroxisme d'aquest professor explotava amb la modernitat: Rousseau era "una mala persona que va abandonar els seus fills a la inclusa", Nietzsche "un pobre home que va morir boig, amb el cervell liquat", Freud "un obsés sexual" i Sartre "un autèntic animal" (cito de memòria, però tot és literal: tanta exuberància no s'oblida).

D'acord amb les tesis del PP encapçalades pel ministre Wert, que ahir imputava l'èxit de l'independentisme a l'educació que s'imparteix a les aules catalanes, almenys alguns dels molts alumnes que va tenir aquest professor (centenars, potser milers, al llarg dels anys i els cursos) hauríem hagut d'abraçar les seves curioses idees sobre la història de la filosofia. Que jo sàpiga, no n'hi ha hagut cap ni un que ho hagi fet. Ja en aquell mateix moment (teníem disset o divuit anys), percebíem que aquell personatge intentava fer-nos una mena de rentat de cervell, i per això sotmetíem tot el que ens deia a una riota sistemàtica. Al mateix temps, ens espavilàvem per compensar, a través de lectures que ens passàvem els uns als altres, el dèficit acadèmic que ens procurava el seu fanatisme: érem conscients que no ens podíem presentar als exàmens de selectivitat explicant que Diderot era un pelacanyes.

La idea del PP segons la qual el professorat es dedica a adoctrinar els alumnes a Catalunya (i al País Basc, i a les Balears, segons sosté el mateix president Bauzá) és absurda per dos motius. Un, que el cos docent està format per molts milers de persones, entre les quals hi ha independentistes, espanyolistes, dretans, esquerrans, indignats , budistes i fins i tot votants d'en Duran i Lleida. I dues, que els nens i els adolescents no són caps buits que pugui emplenar amb qualsevol cosa el primer que passi, sinó persones que detecten de seguida la presència d'un cantamanyanes. No és tan senzill enganyar un nen o una nena com imposar un titular en els diaris afins. Wert i la seva penosa corrua farien bé de recordar-ho.