Publicitat
Publicitat

Contra els pirates

Fa uns dies que va sortir la notícia, però val la pena insistir-hi: segons l’informe Observatorio de la piratería y de los hábitos de consumo culturales, fet públic per l’entitat Coalición de Creadores, prop d’un 90% del consum cultural que es realitza a Espanya és il·legal. Pirateria, vaja. Un munt de gent que amb gran alegria es descarrega música, pel·lícules o llibres per la cara, i que a més ho troben d’allò més normal.

Les dades de l’informe, francament alarmants, contrasten durament amb les informacions que dóna el govern espanyol, que presumeix d’haver reduït dràsticament la pirateria cultural gràcies a la tasca d’una incerta secció segona d’una igualment vaga Comissió de Propietat Intel·lectual. Ben al contrari, segons les dades que proporcionen les fonts de les mateixes indústries culturals, la pirateria cultural s’hauria incrementat de manera alarmant en els darrers dos anys arreu de l’estat espanyol. Una vegada més, al triomfalisme governamental s’hi oposa la contundència de les dades i la mera constatació dels fets. Pàgines web que s’obren i es tanquen en 24 hores, productes culturals que estan abans disponibles en la seva versió fraudulenta que no pas en la legal, i una còsmica tradició de nul respecte a la cultura configuren un panorama absolutament descoratjador per als creadors i els empresaris que cometen la temeritat de voler guanyar-se la vida fent propostes de coneixement o d’entreteniment al públic.

Potser té raó l’insuperable ministre Wert quan afirma (també ho ha fet en aquests dies) que l’estudi de les humanitats interromp o dificulta l’aprofundiment en altres matèries. Em temo que això que pot semblar una boutade del ministre d’Educació i Cultura més nociu de la història moderna d’Espanya i de tota l’Europa actual té, en el fons, un ampli suport per part de la ciutadania. Aquí és escassa la gent que dóna valor (també valor econòmic, per què no) a tot allò que té a veure amb la cultura, i que sent la seguretat que ha de poder accedir-hi a base de barra. És a dir, gratis total. No se’ls acudeix pensar que darrere d’un llibre, una pel·lícula o un disc hi ha un munt de persones (i de famílies) que en depenen per menjar i pagar les seves factures. No se’ls acudiria tampoc demanar un entrepà al bar i marxar sense pagar reivindicant el seu dret a esmorzar, ni endur-se la roba de la botiga amb l’argument que tenen dret a anar vestits. Però amb la cultura sí que s’hi atreveixen. Amb la cultura tot s’hi val, per què no.

Una de les preguntes de l’informe esmentat demanava als enquestats quants productes culturals haurien adquirit per la via comercial normal si no els haguessin obtingut d’estranquis. El resultat surt quantificat, i s’eleva a més de 1.700 milions d’euros que els seus legítims beneficiaris han perdut per sempre. No és que la gent no pugui pagar, és que arrossega una barra que se la trepitja. Sembla que els lladres i els espavilats tenen sempre les de guanyar, però això s’hauria d’acabar al més aviat possible.

PUBLICITAT
PUBLICITAT