Publicitat
Publicitat

Danys col·laterals de la corrupció

És realment colpidor el testimoni, publicat ahir per l'ARA Balears, de Margalida Sotomayor, que va ser cap de Comunicació del Consell de Mallorca en temps de l'hegemonia d'Unió Mallorquina en aquesta institució, i que ara fa un mes que està reclosa a la presó de Palma, condemnada a cinc anys de presó per la seva participació en l'anomenat cas maquillatge . Concretament, el motiu del seu empresonament és haver signat favorablement dues subvencions a favor de la productora audiovisual Vídeo U, per un valor de cent vint mil euros. El problema és que les subvencions eren fraudulentes, però, d'acord amb la versió de Sotomayor, ella no sabia que fos així. Es va limitar a complir les ordres que li arribaven de dalt, en la confiança que eren conformes a la llei. Però no ho eren, i les conseqüències han estat terribles per a ella. Les pèrdues que es poden derivar d'una situació com la seva són incalculables, tant en termes econòmics, com laborals, com -sobretot- estrictament personals.

Diguem d'entrada que no conec Margalida Sotomayor, i que no tinc cap mena de prova o suposició a favor o en contra de la seva innocència. I diguem d'entrada també que el frau de diner públic em sembla una de les pitjors castes de delinqüència, i que crec fermament que els seus autors mereixen suportar tot el pes de la llei, amb completa independència del seu pensament o filiació política. Però crec que no vaig ser l'únic que es va sentir concernit per la carta de Sotomayor reproduïda per l'ARA Balears. Perquè la carta desprenia sinceritat, i contenia motius per a la reflexió.

El principal d'aquests motius té a veure amb la participació, dins els casos de corrupció, de persones perfectament alienes a l'entramat del qual formen part sense saber-ho, i que poden acabar delinquint sense proposar-s'ho. Totes les xarxes criminals, i potser especialment les que xuclen del diner públic, necessiten mà d'obra barata, executors que ni tan sols són conscients del seu paper. Gent que estampa la seva signatura en un paper amb la tranquil·litat de pensar que tot està en ordre, perquè en teoria aquell paper ha estat intervingut i validat d'acord amb la llei. I que mai de la vida han pensat a treure beneficis espuris del seu treball per a l'administració pública.

Bons servents amb mals senyors, en definitiva. Gent que pot ser enganyada per una colla de desaprensius, que tampoc no dubten a enganyar la ciutadania, escudats rere l'aparença de la dignitat legal i institucional. Per a aquests servents, no hi ha pietat ni contemplacions. Per als seus manipuladors, aquells que instiguen el delicte i que pel camí esgarrien vides i famílies, el prisma és molt més ampli, sobretot depenent dels padrins que tinguin. Tota lluita judicial contra la corrupció ha de ser benvinguda. Però que els grans delinqüents restin a lloure, mentre les seves víctimes paguen pel que no sabien que havien fet, no resulta exactament tranquil·litzador.