21/10/2011

Doctor, em sento estranya

2 min

Si hi hagués un votant del senyor Duran i Lleida que lliurement acudís al psicòleg perquè cregués que necessita un canvi en la seva orientació política hi tindria tot el dret del món. De fet, qui no necessita alguna vegada que li afinin una mica el cap de dalt perquè no acaba de sentir-se a gust amb ell mateix? A tots ens calen petits ajustaments de tant en tant, com als electrodomèstics quan comencen a fer vibracions estranyes.

Les crisis de personalitat són un mal molt del nostre temps, i són traïdores: es presenten de sobte, sense avisar. Kafka va escriure un relat famós sobre un individu que un mal dia es despertava al seu llit i es trobava convertit en una mena de panerola gegant. Doncs d'això es tracta: un dia qualsevol t'aixeques i t'adones que tens una petita molèstia en la teva orientació sexual. O en el sentit del teu vot, o en les teves creences religioses. Una molèstia petita, com un mal de cap lleuger, a la qual decideixes no donar importància: ja s'esvairà, ben segur, dissolta dins el tràfec del dia. I tires endavant, i, en efecte, al final de la jornada ja ni te'n recordes de la molèstia insignificant, perquè t'has anat sobrecarregant amb tota mena d'emprenyamentes de més calibre.

Però la molèstia persisteix, i arriba que t'adones que ha deixat de ser una nosa residual per convertir-se en un dolor que et mossega en alguna de les conviccions que et pensaves que tenies més arrelades. Has entrat en la fase aguda de la crisi i notes, per exemple, una necessitat peremptòria de deixar de ser democratacristià i anar-te'n d'acampada amb els indignats . És aquí quan et cal l'ajuda d'un professional, a la qual, efectivament, tots hauríem de tenir dret. Un psicòleg, o potser millor un psiquiatra, que t'ajudi a suavitzar el trànsit des dels teus posicionaments de tota la vida cap al teu nou jo i t'eviti els possibles traumes. Pel que fa als homosexuals, la psiquiatria clàssica tenia tot un ventall de tractaments específics, que anaven des de la reclusió en cel·les de càstig fins a l'aplicació d'elèctrodes als genitals. Eren altament eficaços amb els homosexuals patològics, tot i que no tant amb els viciosos, que com tothom sap són les dues categories en què es divideixen aquestes anomalies de la Creació.

De tota manera, com diem, les crisis de personalitat són molt punyeteres i poden afectar tothom de la manera més inesperada: i, de la mateixa manera que un homosexual ha de tenir dret a buscar assistència mèdica que l'ajudi a recuperar-se de la seva desviació, pot succeir que un democratacristià senti un dia o altre la necessitat de canviar de vida. Ves quina cosa seria si al mateix senyor Duran i Lleida, després de tota una vida d'impecable i fecunda heterosexualitat, li agafés per enfundar-se una samarreta cenyida i extraviar-se pels locals del Gaixample, cantant cançons de Núria Feliu. Més que d'un psicòleg, ens caldria aleshores el socors d'un exorcista. Déu no ho vulgui.

stats