Publicitat
Publicitat

Elogi de l'amistat (una cançó)

Deuen ser encara reminiscències juvenils, però aquest estiu m'he quedat penjat amb una de les cançons de la temporada: Unbreakable , de la DJ valenciana Marien Baker, cantada (i molt ben cantada) per Shaun Frank. Es tracta d'una cançó de les que no fa tant de temps en dèiem discotequera, però que ara es veu que se n'ha de dir electrohouse , electropop o no sé què més. Tant se val: és una bona cançó, i les cançons bones s'han de celebrar sempre, vinguin de l'estil que vinguin, perquè ens alegren la vida. Desconec si Marien Baker és un nom real o un pseudònim, però, com deia, es tracta d'una jove valenciana que està triomfant amb la seva música al Regne Unit, on Unbreakable ha arribat al sisè lloc de les llistes dels més venuts.

El que fa que Unbreakable sigui una cançó destacable és (a banda d'una melodia addictiva i d'un ritme que faria moure un mort) que es tracta d'un elogi de l'amistat. En anglès, Unbreakable significa irrompible , que és l'adjectiu que més escau amb les bones amistats que aconseguim fer al llarg del nostre pas per aquest món. La lletra és senzilla i té un aire innegablement adolescent, com pertoca a una cançó d'aquesta mena. Però és bonica. Diu (traduesc de l'anglès): Tranquil·litza't. / Aquests cors irrompibles / són un sol cor. / Res no pot / separar-nos. / Serem uns campions. / Vinga, movem aquesta ciutat. / Res no ens pot aturar ara. / Som el sol que despunta. / Confia en nosaltres / i serem campions. / Confia en nosaltres / i arma't d'amor . I aquestes frases es van repetint diverses vegades en els tres minuts escassos que dura la cançó.

El vídeo tampoc no té cap secret: consisteix en un seguit d'imatges, muntades amb un ritme frenètic, de joves en una festa. Nois i noies bonics i desenfadats, reunits en un indret per riure, ballar, saludar-se, abraçar-se i donar-se a entendre que estan bé els uns amb els altres. Joves que riuen i ballen perquè sí, perquè són vius i estan junts i tenen ganes de celebrar-ho. Alguns d'aquests joves (no tots), quan passin els anys, continuaran estant junts per fer-se costat quan les intempèries de la vida ho reclamin, i recordaran amb un punt de nostàlgia aquelles festes en què no s'havien de preocupar per res i tot els feia pensar que havien de ser, efectivament, campions. Després vénen els desenganys, els mals moments i les topades, però també l'alegria de descobrir que alguna cosa inqüestionable, irrompible, indestructible, es va cimentar en els dies de vi i roses.

No sé si s'ho havia proposat, però Marien Baker, amb el seu hit tan apte per fer ballar els jovenets a les discoteques, ha fet també un homenatge molt bonic al millor que li pot passar a qualsevol persona després de la joventut: descobrir que alguna cosa deus haver fet de bo per tenir els millors amics del món, comprovar que no estaràs tot sol encara que de vegades pugui semblar que t'ho proposis. A algú li pot parèixer que no és un gran tema per a un article, però tracta de les coses per les quals hem de donar sincerament les gràcies.