Publicitat
Publicitat

García Albiol, l’home de la neteja

El fet de tenir orelles sens dubte comporta molts avantatges, però també l’inconvenient que qualsevol dia t’hi poden entrar unes declaracions d’Alícia Sánchez-Camacho i/o de Xavier García Albiol, que tanto monta monta tanto. L’alegre tàndem va protagonitzar despús-ahir un míting preelectoral a Badalona, i l’alcalde García Albiol no va trigar ni un moment a esgrimir les seves conegudes teories sobre la immigració. Segons ell, hi ha un nombre important d’immigrants que arriben aquí (a Badalona, en aquest cas) per acomplir un programa que consta de tres punts: “robar, delinquir i fer la vida impossible a la resta de ciutadans”, unes paraules que va repetir fins a l’extenuació, per no dir fins a la nàusea. La seva líder i mentora, Alícia Sánchez-Camacho, mentrestant, l’aplaudia i se’l mirava amb fervor indissimulat.

I té raons de sobres per fer-ho, perquè als seus remarcables dots oratoris (Albiol ha après a expressar-se en públic fins al punt que de cada tres paraules se n’entén una, enhorabona) l’alcalde de Badalona hi suma unes habilitats pugilístiques que fins i tot en una ocasió va exhibir en públic. Un home que es fa escoltar, l’alcalde García Albiol, no sigui que s’enfadi. Per això s’atreveix a formular en públic afirmacions com les reproduïdes més amunt, o a fer anuncis com aquest: “Si sóc reelegit, seguiré netejant Badalona de tot allò que genera problemes entre la resta de veïns”. I encara de reblar-ho amb un apunt de xuleria torera: “Suposo que m’heu entès”.

Sí, sí que l’hem entès, alcalde García Albiol. Per desgràcia, l’escoltem i entenem perfectament què diu i què vol dir. Només li va faltar citar la pel·lícula Jo sóc la justícia, de Chuck Norris, per autopresentar-se com un xèrif de Texas, tal com acostuma a fer orgullosament. La senyora Camacho el va apuntalar proclamant que “el que és extraordinari d’Albiol és que fa normal el que és normal en una societat normal”. Tanta normalitat va ser completada amb paraules del mateix alcalde i aspirant a la reelecció: “Alguns dels meus rivals em diuen que hi ha espanyols que també delinqueixen. Jo els dic: «Sí, és veritat». Però com que ja ho tenim, això, els que vinguin de fora vull que siguin persones honrades, que vinguin a treballar. Els que han vingut a delinquir, a robar i a fer la vida impossible [som-hi altre cop] no els vull a Badalona”. És a dir, que tots tenim drets i deures, però només els espanyols tenim, a més, el dret a trencar la llei. Si vostè trenca la llei i se li ha acudit arribar d’un altre punt del món, vindrà el ranger Albiol i el farà fora de la ciutat, perquè no l’hi vol.

García Albiol personifica una vergonya per a la política, com vergonyosa és la cobertura que li proporciona Sánchez-Camacho i com és vergonyós que el PP accepti aquesta mena de discursos que tan perillosament s’acosten a la xenofòbia pura i dura, i més en boca d’un dirigent destacat com ho és el batlle d’una ciutat com Badalona. Amb partits de centredreta com aquest, qui en necessita cap d’extrema dreta?

PUBLICITAT
PUBLICITAT