Invasió subtil (i altres contes)
El govern d'Espanya ha arribat a la conclusió que Sortu, el nou partit de l'esquerra abertzale, ha estat creat "sota control directe d'ETA". Així es reflecteix en un informe elaborat per la Policia Nacional que el ministeri d'Interior va remetre a la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. Textualment s'hi diu: "El partit polític Sortu és una iniciativa que té vinculació amb el plantejat per ETA i el seu posterior desenvolupament per l'estructura dirigent de Batasuna i que ha estat executada sota el seu control directe". La qual cosa vol dir que, a Sortu, ni aigua, per molt que acati la llei de partits i rebutgi la violència etarra en totes les seves manifestacions. Res que ens hagi de venir de nou a Espanya, on la confusió permanent i interessada dels tres poders és la norma, i on el PP es troba escapat a 12 punts del PSOE, de manera que aquest no es pot permetre actituds "tolerants" amb els terroristes.
Ara: el que sí que resulta xocant és que des del mateix ministeri d'Interior s'admeti (encara que sigui amb la boca petita) que no existeixen proves que demostrin aquesta famosa vinculació de Sortu amb ETA: ni converses, ni documents, ni declaracions. Res de res. Cap prova. Només l'evidència, que ningú ha provat d'amagar, que entre els seus impulsors s'hi troben personatges històrics de l'esquerra abertzale, més totes les intoxicacions, suposicions, especulacions i fantasmagories que han estat capaços d'empescar-se a partir d'una formació abertzale anterior, Bateragune, processada de manera igualment nebulosa. Però, repetim-ho, cap prova. Tot i així, el govern sosté i sostindrà que Sortu neix "sota el control directe d'ETA".
Ben mirat, tampoc no és res tan extraordinari. Al cap i a la fi, ETA també va tutelar l'Estatut de Catalunya, segons ens va revelar l'any 2005 l'aleshores secretari general del PP, el difícilment superable Ángel Acebes. I també va ser ETA, d'acord amb una opinió encara avui prou estesa a les dues Espanyes, l'autora -intel·lectual, factual o venial, però autora- dels atemptats de l'11-M. Així doncs, si ETA és capaç de controlar coses tan grosses, certament no li deu venir de moure els fils de la fundació d'un partit polític.
I és que amb ETA succeeix una cosa ben curiosa, i és que per un costat ens repeteixen fins a la sacietat que la banda es troba cada dia més afeblida i a una passa de la rendició, mentre que per l'altre no paren d'explicar-nos que controla i tutela processos d'una complexitat enorme, que requereixen una estructura espectacular. En què quedem, senyors patriotes constitucionals? ETA està virtualment acabada o, just al contrari, és una organització criminal tan temible com sofisticada? De vegades, quan remenen vostès l'espantall d'ETA d'aquesta manera indecent, recorden aquell personatge de Pere Calders que, obsessionat amb una suposada invasió nipona, arribava a confondre un venedor de sants d'Olot amb un malèvol japonès camuflat.
