Publicitat
Publicitat

Ja tenim el ‘convergate’

Doncs, efectivament, aquí el tenim, el convergate. Va començar amb els calerons del president Pujol i els seus fills a Andorra, va continuar amb uns escorcolls a la Fundació Catdem i ara repunta amb un seguit de detencions a càrrec de la Guàrdia Civil, entre les quals la del tresorer del partit. L’operació policial es diu Petrum, i té per objectiu demostrar un finançament il·legal de Convergència. Presumpte, sempre.

És impossible donar certeses sobre una actuació judicial com aquesta des d’un simple article d’opinió, i més d’un dia per l’altre. Diré en primer lloc que, personalment, després de tot el que hem vist, no posaria la mà al foc per CDC, que és un partit que ha tallat molt de bacallà durant molts d’anys. És ben possible que s’hagin produït irregularitats o delictes durant tants d’anys de poder, i seria una ingenuïtat negar-ho. Si és així i es demostra, com se sol dir, que tot el pes de la llei caigui damunt dels responsables d’aquesta mena de tracamanyes.

Ara bé, seria una ingenuïtat encara més gran voler creure en una suposada imparcialitat de la justícia espanyola, que ens ha quedat més que demostrat que està intervinguda pel govern del Partit Popular fins al moll de l’os. Només així s’explica que les detencions d’aquest dimecres hagin comentades immediatament després de produir-se ni més ni menys que pel ministre de Justícia, Rafael Catalá. I només així s’explica que no es produeixin més escorcolls a la seu central del PP, al carrer Génova de Madrid, on per cert es varen destruir misteriosament els ordinadors utilitzats per un tal Luis Bárcenas.

Dins les àrdues negociacions per formar el nou govern català, aquest executiu transitori que en teoria ha de conduir a la proclamació de la independència de Catalunya, la situació judicial de Convergència col·loca la CUP en una cruïlla agredolça: d’una banda els carrega d’arguments, en el sentit que reforça la visió cupaire de la corrupció inherent al pal de paller de la política catalana, però també posa més bastons a les rodes (per si no n’hi havia prou) a la formalització d’un acord de govern que s’assembla cada dia més a l’acudit de l’elefant i la formiga que se n’anaven junts al cine i s’enfadaven per qui havia de seure davant de l’altre. O confiar en Convergència o ser acusats de fer seguidisme de la justícia espanyola, aquest és el ser o no ser al qual s’enfronta ara mateix la CUP.

Dit clarament, mentre tiri endavant el procés català, i en la mesura que CDC (com a tal o com a part de Junts pel Sí) en sigui protagonista, hi haurà co nvergate, i cada dia anirà a més. Ai, Artur Mas: si haguessis fet bondat i haguessis mantingut l’aliança de govern amb el PP amb la qual vares arribar al poder, ara no passarien aquestes coses. Això sí, president: se t’ha de felicitar perquè els teus comptes personals deuen ser realment impecables. Com se t’hagués acudit pagar un dia en negre el llanterner, ja en tindríem pàgines i portades a cabassos.