20/12/2012

Kukulkan Mas, Tepeu Junqueras

2 min

Suposo que a ningú se li escapa que Artur Mas serà investit president de la Generalitat (per segona vegada) el dia 21/12/12, és a dir, la data de la fi del món d'acord amb les profecies maies. Si es dóna el cas que els maies tenien raó, Mariano Rajoy es traurà si més no un problema de sobre (el de Catalunya, no el del rescat), però l'inconvenient serà que les àrdues negociacions que han dut a terme CiU i ERC en les últimes setmanes per formular el Pacte de la Llibertat (carai, quin nom) hauran estat debades.

No ens hauríem d'esverar massa per la perspectiva de la fi del món, avesats com estem a viure-la quotidianament, però, per si de cas, no és sobrer recordar les normes bàsiques d'ús de l'apocalipsi. Per exemple, no s'espantin massa si assisteixen a l'aparició de criatures monstruoses (gorgones, meduses, minotaures, centaures, grius i/o genets sense cap), sobretot quan entrin a internet, engeguin la tele o obrin les pàgines d'alguns diaris especialment proclius a donar corda a engendres de tota casta i condició. Tampoc no alterin la seva rutina si contemplen al firmament alineacions estranyes de cossos celestes (posem per cas, la del PP, UPyD i el rei Joan Carles, com ha vaticinat el nigromant José María Aznar). I procurin no fer gaire cas dels anuncis de calamitats sense fi ni compte que sentiran en boca dels augurs més nefastos, molts d'ells amb cartera ministerial. Al cap i a la fi s'acosta la nit de Nadal i, si l'Harmagedon no ens ho impedeix, tornarem a escoltar el Cant de la Sibil·la: "Gran foc del cel davallarà; / mars, fonts i rius, tot cremarà. / Los peixos donaran grans crits, / perdent los seus naturals delits". Un avís francament amable, comparat amb les amonestacions de personatges com García-Margallo o Soraya Sáenz de Santamaría.

Ni tan sols Nostradamus havia previst que l'Anticrist fos català (el profeta francès va deixar escrit que el final dels dies es produiria l'any 1999, i segurament la va encertar), però el cert és que la Bèstia, com no podia ser altrament, és bicèfala, i té els caps d'Artur Mas i Oriol Junqueras (per cert, qui ho havia de dir quan Mas era un innocu regidor de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, i Junqueras, un simpàtic divulgador de curiositats històriques a TV3 i Catalunya Ràdio: són les conseqüències de l'adoctrinament, que diria en Wert).

Ara bé, hi ha lectures menys calamitoses que subratllen que el que anuncien les profecies maies no és ben bé l'extinció del planeta, sinó, justament, un canvi d'ordre energètic que marca el final d'un cicle, i també l'inici d'un altre. Els cicles dels maies eren un pèl llargs, concretament de 5.125 anys, però qui parla de cinc mil anys, pot parlar també de tres-cents: al cap i a la fi, i per reiterar la frase de Woody Allen, l'eternitat és llarga -sobretot al final-, i tant li fa xifrar-la en centúries o en mil·lennis. La qüestió és que ve un dia que s'acaba, i això és el que fa que alguns escupin serpents per la boca. Però ja els dic, convé no fer-ne gaire cas.

stats