Publicitat
Publicitat

L’alcaldable que vol enderrocar el Born

Si no existís l’hauríem d’inventar. Carina Mejías, exdiputada del PP i actual candidata a l’alcaldia de Barcelona per Ciutadans, és una vertadera màquina de generar titulars, i qui ho dubti només ha de consultar l’entrevista que li feia el nostre sempre reverenciat director, Carles Capdevila, a les pàgines d’aquest diari. El titular era tan contundent com inequívoc: si ella fos alcaldessa, “enderrocaria el Born Centre Cultural, per partidista”.

A l’alcaldable Mejías el Born li sembla partidista per una raó que no cal explicar, i és que es tracta d’una instal·lació museològica dedicada a recordar el desastre del 1714, quan Barcelona va ser presa a sang i foc per les tropes borbòniques. No passa res, cadascú troba partidista el que li convé, sobretot si fa un discurs partidista. ¿No li sembla partidista a la senyora Mejías el castell de Montjuïc? Si es presentés a l’alcaldia de Madrid, li semblaria o no li semblaria partidista el Valle de los Caídos? Podem multiplicar les preguntes d’aquesta mena, però hi ha una obvietat que sembla mentida que s’hagi de subratllar: en general, els monuments públics commemoren alguna cosa, i com més grans són, més la commemoren. Per tant, no hi ha monument públic que no sigui partidista. L’Arc de Triomf de Barcelona va ser construït en record de l’Exposició Universal del 1888, i es presenta com un símbol de progrés (partidista, per tant). La Sagrada Família és un enorme monument en honor de la cristiandat, i per tant també conté algun tipus d’ideologia que es podria considerar partidista, o fins i tot, en aquest cas, sectària. L’estàtua de Cristòfor Colom que assenyala la ruta cap a Amèrica no pot ser més partidista, i fins i tot s’hi podrien trobar ressonàncies genocides, si ens la mirem des del punt de vista dels indis. La plaça de Sant Jaume, també, és un conjunt monumental que inclou les màximes institucions de govern de Catalunya i de Barcelona: aquesta última aspira a governar-la la senyora Mejías. Al Parc de la Ciutadella s’hi troba el que actualment coneixem com a Parlament de Catalunya, però que al segle XVIII, sota el regnat de Felip V, va ser el màxim símbol de la dominació espanyola a Catalunya, després d’un conflicte bèl·lic tirant a bèstia. La mateixa dominació i el mateix conflicte que a la senyora Mejías li molesta que es recordi al Born Centre Cultural.

Què hi farem, les persones i els pobles (que són la mateixa cosa, ja que un poble es fa amb persones) tenen memòria, i sovint aquesta memòria molesta a qui no la comparteix. També hi ha persones desmemoriades: la senyora Mejías, sense anar més lluny, ha declarat que no recorda si el seu pare era franquista o no ho era. És un oblit curiós, perquè jo sí que sóc capaç de descriure el posicionament polític del meu pare, i en general em sembla que tothom sap més o menys dir de quin peu calça el seu progenitor, sigui del peu dret o de l’esquerrà. Però, per si algú té algun dubte sobre aquest tema tan íntim, sempre pot visitar el Born Centre Cultural.

PUBLICITAT
PUBLICITAT