Publicitat
Publicitat

L’article 155

L’article 155 de la Constitució espanyola diu textualment:

«1. Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern [central], previ requeriment fet al president de la comunitat autònoma i, en el cas que no ser l’atengués, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat.

2. Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern [central] podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes.»

Com podem veure, el redactat del famós article 155 de la Constitució espanyola, que en les últimes setmanes branden diversos dirigents del govern espanyol com si fos una arma llancívola, és una mica més delicat del que ens volen fer veure. No es tracta de Godzilla entrant a Manhattan, sinó que una eventual suspensió de l’autonomia catalana seria un assumpte molt més complex del que plantejava, sense anar més lluny, ahir mateix el ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, quan deia que aquesta possibilitat es podria produir fins i tot amb un govern espanyol en funcions.

S’han posat tan ferms en la doctrina de la por que fins i tot han perdut el sentit de la realitat. La comunitat internacional no està esperant una suspensió de l’autonomia catalana: el que està esperant la comunitat internacional, i molt particularment la Unió Europea, és un relleu a l’infumable i inesgotable govern del PP a Espanya. L’última anècdota, que no és menor, és que la Comissió Europea els hagi hagut de cridar l’atenció sobre la previsió de pressupostos generals, senzillament perquè són falsos. La resposta del president Rajoy, com sempre, és que qui s’equivoca no és ell ni el seu govern, sinó la Comissió Europea. D’això se’n diu creació de confiança.

A ells tant se’ls en dóna quin sigui el paper que fa Espanya davant del món sencer. “ Un vaso es un vaso ”, com va establir el filòsof Mariano Rajoy. En conseqüència, de la mateixa manera que un got és un got, hem d’entendre que Espanya és Espanya i que l’article 155 de la Constitució és l’article 155 de la Constitució. Ara bé, la Constitució espanyola, com totes les lleis i sobretot les que són lleis màximes, està subjecta a interpretació. Tot sembla indicar que la interpretació que en fa l’actual govern espanyol és d’una pobresa intel·lectual alarmant, i que això ens ha portat fins a la situació actual.

L’article 155 només diu que l’Estat es reserva unes possibilitats d’actuació sobre les comunitats autònomes, però no parla en cap moment d’una possible secessió de cap d’elles. És difícil entendre completament l’articulat d’una Constitució redactada el segle passat just sortint d’una dictadura de quaranta anys, però em sembla que els pares de la Constitució no pensaven exactament en la situació actual, perquè ni tan sols els passava pel cap. És obvi que caldrà redactar-ne una altra, de Constitució.