23/01/2013

Lincoln al Parlament

2 min

El conflicte entre el que és legal i el que és il·legal s'arrossega -com a mínim- d'ençà del dia que Eva li va explicar a Adam que tampoc no passava res si es menjaven una poma. Avui en dia, Eva cobraria sobresous (que, com la mateixa paraula indica, són sous ficats dins un sobre) i Adam tocaria el flabiol mirant cap a una altra banda. En principi, com sabem des dels antics, el bon regiment de la cosa pública (de la república) es basa fonamentalment en el respecte escrupolós a la legalitat establerta, tant per part dels dirigents com dels ciutadans.

Avui es discutirà al Parlament de Catalunya, i s'aprovarà, una declaració il·legal. I la declaració és il·legal perquè conté un punt que diu (o insinua) que Catalunya és un subjecte polític i jurídic sobirà. Això entra en contradicció frontal amb la Constitució espanyola, que estableix que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol i, per tant, en el Congrés de Diputats, que n'és la representació política i institucional. Com que Catalunya no és el conjunt del poble espanyol, sinó només una part, s'infereix que la part no pot declarar-se sobirana en detriment del conjunt. Seria il·legal. Vet aquí el motiu de les reticències del PSC: els socialistes catalans afirmen que estan a favor del dret a decidir, sempre que l'exercici d'aquest dret a decidir no col·lideixi amb la legalitat. I, com que aquesta declaració col·lideix notòriament amb la màxima llei espanyola, prefereixen restar-ne al marge. Bé.

Divendres passat es va estrenar l'última pel·lícula de Steven Spielberg, que com tothom sap es titula Lincoln . Més enllà de les polèmiques entre detractors i admiradors del senyor Spielberg, el film planteja una pregunta molt interessant: què passa quan la legalitat és injusta? Perquè el que conta el film és el llarg i complicadíssim procés que va haver de protagonitzar, sofrir i liderar Abraham Lincoln per abolir l'esclavitud, que com tothom també sap és la gran gesta per la qual la humanitat recorda qui va ser el setzè president dels EUA. Lincoln, però, es va haver d'enfrontar a un problema fonamental: que l'esclavitud era legal segons la Constitució americana, i que, per tant, abolir-la era il·legal. Per aconseguir-ho va haver de fer-hi una esmena, a la Constitució americana, que és una Constitució de qui tothom celebra, precisament, les esmenes (és a dir, que no és intocable). I per poder aprovar l'esmena, Lincoln va haver de recórrer a tota mena de negociacions, maniobres i piruetes, algunes de les quals manifestament il·legals a la seva època.

Gràcies a Lincoln i a les il·legalitats que va cometre, ara els EUA tenen un president negre que es planteja regular la compravenda i l'ús d'armes en aquell país, cosa que ara com ara també va contra la legalitat, però que, en vista dels fets, sembla decent i de sentit comú. I és que sovint el sentit comú, i fins i tot la decència, depenen de la capacitat de desafiar i corregir una legalitat establerta, però injusta. La resta són pel·lícules, i no de l'Spielberg.

stats