Literatura és alegria
L’escriptor Antoni Puigverd publicava ahir a La Vanguardia un article francament bo sobre la presència de la literatura en l’ensenyament públic actual. Es titulava “La cervesa i la literatura”, i l’autor hi venia a dir que tant la beguda com les lletres exigeixen un aprenentatge: a ningú li sol agradar la cervesa el primer cop que la tasta, a causa del seu sabor amargant, però bé que quan se li agafa el gustet hi ha fins i tot qui n’abusa. Amb la literatura passa una cosa semblant: tal vegada al començament costi una mica entrar-hi, a causa de l’esforç intel·lectual que representa, però una vegada s’ha adquirit una certa capacitat de llegir, es converteix en un hàbit del qual ningú ja no es vol desprendre. Ara bé, concloïa Puigverd: la societat d’avui sembla que està molt més preparada per familiaritzar els joves amb la cervesa que no pas amb les lletres. I per molt que sembli un diagnòstic pessimista o descoratjador, em temo que és ben cert.
En realitat el problema ve de lluny. Un servidor, que certament ja no és cap nen ni cap adolescent, pot donar testimoni que en els seus anys de batxillerat ja existia un debat sobre el que convenia o no convenia donar-nos a llegir als estudiants: llibres fàcils o llibres difícils? Bé, depèn del que incloguem en cada categoria. Ja en els meus temps remots va començar a circular una certa pseudoliteratura juvenil d’estil fluix i continguts pretesament moralitzants que va dissuadir molta gent del gust per la lectura. En canvi, alguns professors amb cara i ulls ens varen donar a llegir J.V. Foix, Blai Bonet, Vicent Andrés Estellés o Pablo Neruda. És ben possible que les nostres ments encara núbils no acabessin de comprendre què se’ls posava davant dels ulls, però només la cadència de les paraules, la seva col·locació, el ritme que les agombolava, ens deixava fascinats i ens feia entendre que se’ns havia obert una porta de coneixement i de plaer que ja mai més no voldríem tancar. Al contrari, l’alegria de la literatura (com la de l’art en general, sigui música, cinema, pintura o teatre, per esmentar algunes disciplines) és encomanadissa, i el que a un li ve de gust quan acaba de llegir una bona novel·la, un bon poema o un bon assaig és compartir-ho amb les persones que estima. La bona literatura no tan sols ens fa gaudir i pensar, sinó també socialitzar-nos i civilitzar-nos.
Per això és lamentable que les lleis dels successius governs espanyols, fins a aquesta vergonyosa Lomce del ministre Wert, hagin anat retrocedint en l’ensenyament de la literatura fins a arribar al punt no tan sols d’apuntar-se als llibres fàcils, sinó fins i tot de legislar a favor dels llibres absents o inexistents. La formació en literatura és una formació del gust, que ens porta a un procés equivalent al de la formació del gust en el menjar: del pa de motlle amb crema de cacau fins a uns bons escaldums hi va un procés d’aprenentatge. I quan s’ha après a llegir una mica, un bon poema entra millor que la millor de les cerveses.
