14/10/2012

Majoria silenciosa o de l'absurd

2 min

"La Catalunya silenciosa ha aixecat la veu", va afirmar ahir Alícia Sánchez-Camacho, sense adonar-se que incorria en un contrasentit digne de figurar al costat del mític " Era de noche y, sin embargo, llovía " (que devem a Antonio Neira de Mosquera, o potser a Justin Bieber).

I és que la Catalunya silenciosa, precisament pel fet de ser-ho, no pot haver "aixecat la veu", com pretén la presidenta del PP català, perquè aleshores ja no seria silenciosa, sinó cridanera. Camacho es referia a la manifestació a favor de la unitat d'Espanya que es va celebrar divendres al centre de Barcelona, i que va comptar amb una afluència (segons l'organització: no agafem els números de la delegació del govern ni de la Guàrdia Urbana, per no semblar garrepes) de cent mil persones. No cal dir que cent mil persones són moltes persones, i que la mani en qüestió mereix tota la consideració i el respecte imaginables. Però afirmar que aquestes cent mil persones constituïen la veu de la Catalunya silenciosa, i que en canvi el milió i mig de la Diada no, dóna peu a una conclusió xocant: segons la senyora Camacho, una manifestació serà sempre més representativa de la Catalunya silenciosa com menys participants tingui. Seria tant com dir que la manifestació ideal fóra aquella a la qual no assistís ningú, com aquells partits de futbol a porta tancada que no fa gaire defensava la seva companya de files, l'enyorada Esperanza Aguirre.

Tal vegada el que passa és que, amb aquest concepte de la majoria silenciosa, alguns, de tant grapejar-lo, s'hi han acabat fent un embolic. Segons Camacho, la manifestació del 12 d'octubre hauria estat molt més exitosa si hagués comptat "amb l'ajut del Govern [de la Generalitat, s'entén] i dels mitjans oficials [que, si no ens errem, mai van deixar d'informar-ne complidament, no com va passar a TVE amb la manifestació de la Diada]". De tota manera, ¿això vol dir que, amb l'ajut del Govern i dels mitjans oficials (que, segons Camacho, sí que van ajudar la protesta de la Diada) la majoria silenciosa s'hauria animat a manifestar-se molt més massivament? Aleshores significa que els assistents a la mani de l'11-S, degudament instigats per l'oficialitat, sí que representaven la famosa majoria silenciosa, no és així? ¿O és que la majoria silenciosa és el 47% de ciutadans que, segons el CEO, encara no han decidit el seu vot, i que ara tots els partits (inclòs el PP català) intenten pescar desesperadament?

Preguntes sense resposta, com es veu. El que sí que queda clar és que, per a la senyora Camacho i el seu líder Rajoy, la majoria silenciosa ideal és aquella que senzillament calla i engoleix. Sap greu informar-los que aquesta mena de majoria ha passat a la història. No és que "els independentistes són pocs quan no els dóna suport el Govern" (Camacho dixit ): justament a l'inrevés, és que el partit del Govern ha virat per arrenglerar-se amb el clam de molts de ciutadans. I això n'ha agafat uns quants amb el pas completament canviat. Nervis, se'n diu.

stats