Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Mallorca, de la gana a la set

Mallorca no té aigua a bastament per atendre les necessitats de la seva població. Uns aqüífers que fa anys i panys que donen mostres ben eloqüents de la seva insuficiència, l’escassetat de pluges com a mínim al llarg dels quatre últims hiverns (sí, el canvi climàtic també es va inventar a Mallorca) i -sí- la saturació poblacional a la qual se sotmet l’illa a causa de l’allau turística que cada any li cau al damunt durant la temporada alta estiuenca (en què en un sol dia, com dimecres passat, poden arribar a les Balears més de dos milions de persones decidides a gaudir de les seves vacances) són factors que sens dubte influeixen directament sobre la sequera que Mallorca pateix des del juliol. La situació afecta de ple diverses zones de l’illa, entre elles la molt emblemàtica serra de Tramuntana, una peça del Patrimoni de la Humanitat empolsegada de pobles encantadors que han de fer mans i mànigues per abastir-se del recurs més bàsic de tots, com explicava ahir la gran Margalida Solivellas als informatius de TV3.

Alguns opinadors i experts més o menys improvisats en la matèria afirmen que si ens posem a qüestionar l’actual model turístic correm el risc de retrocedir cap a la Mallorca de la gana, però el que sembla evident ara com ara és que, si no encetem d’una vegada un debat serè però aprofundit i rigorós sobre la qüestió (tal com demanava ahir l’ARA Balears al seu editorial), anem amb passes de gegant cap a la Mallorca de la set. No tenim aigua, i sense aigua no hi ha vida, això és tot. Sobre aquesta premissa bàsica i que sembla fàcilment comprensible s’hauria de desenvolupar aquest debat, que no tan sols ha de ser serè, aprofundit i rigorós, sinó que ja és urgent. El govern de la presidenta Armengol hauria d’entendre que no hi ha temps per perdre en aquesta qüestió si no volem convertir-nos en el primer paradís mediterrani eixut i erm que podrà vendre les postals de la seva dessecació.