Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

'Me gusta el país de los pitufos'

Doncs a mi m'encanta el país dels barrufets, perquè tots porten aquesta barretina que és com una mena de gorra superxula que combina la mar de bé amb tots els complements d'Hérmès. M'agrada el país dels barrufets, perquè viuen en aquestes cases que semblen bolets, però que després resulta que són cases perquè hi viu gent a dintre. M'agrada el país dels barrufets perquè tenen un barrufet negre, un barrufet musulmà, un barrufet budista i, fins i tot, un barrufet jihadista, i és un país de la diversitat megasuperguai. M'agrada el país del barrufets perquè tenen mar i muntanya, i és un lloc que et mors per anar-hi a esquiar o a passar-hi les vacances d'estiu. M'agrada el país dels barrufets perquè tinc un cunyat que és de Zarrapastrojos de la la Cúrcuma, però que fa vuitanta anys se n'hi va anar a viure i ara els seus néts són tan barrufets com el que més. M'agrada el país dels barrufets perquè, una vegada que vaig ser-hi, em van venir com ganes de muntar a cavall, i plaf!, vet aquí que hi vaig trobar una hípica, i a molt bon preu. M'agrada el país dels barrufets perquè mengen pam tumaca , i a la mínima que et descuides t'obliguen a menjar-ne tu també, però després de la primera ganyota de fàstic descobreixes que és molt gustós. M'agrada el país dels barrufets perquè tenen un Gran Barrufet que es diu Jordi Pujol, un barrufet cantaire (però que no canta) que es diu Lluís Llach i un barrufet futbolista (que no és d'origen barrufet, sinó argentí, però a qui tothom té per un Barrufet Màxim) que es diu Leo Messi. M'agrada el país dels barrufets perquè, tot i que sempre hi ha algun gatot ministre que els vol espanyolitar, ells continuen fent el barrufet com si no res. M'agrada el país dels barrufets perquè volien acollir l'Eurovegas, però al final s'han conformat amb un succedani que es diu Barcelona World (tot i que tingui la seu a Tarragona), i tanmateix estan més contents que un gínjol. M'agrada el país dels barrufets perquè contribueix al PIB més que ningú, com un sol barrufet.

(Tornada: Me gusta Catalunya, me gustas tú. Me gusta la Barrufeta, me gustas tú. Me gusta el 'pam tumaca', me gustas tú. Me gusta Duranilleida, me gustas tú. Me gusta Lópeztena, me gustas tú. Me gusta España, me gustas tú. Me gusta Rubalcaba, me gustas tú. Me gusta Don Mariano, me gustas tú. Me gusta tu IRPF, me gustas tú. ¿Qué voy a hacer? Je ne sais plus. ¿Qué voy a hacer? Je suis perdu. Me gusta Rosa Díez, me gustas tú ).

Verset: M'agrada el país dels barrufets, però no m'agrada gens que s'entestin a parlar el barrufet, que és un idioma que no serveix per a res. M'agrada el país dels barrufets, però no m'agrada gens que vulguin fer un referèndum per la independència barrufera.

(Coda: Y es que me gusta tu cara, y me gusta tu pelo, y las uñas tan largas, y la falda de vuelo. Lo que no me gusta nada es que siempre estás donde hay más problemas, metida en el bar. Pero no te has preguntado cuánto puede durar ir tirando de prestado y sin poder pagar. ¿Tú dónde vas?, ¿tú dónde vas? )