Publicitat
Publicitat

Mentir sobre Sales i Goytisolo

El periodista Gregorio Morán, en un article publicat dissabte a La Vanguardia, explicava que en una ocasió Juan Goytisolo li havia dit que no havia llegit mai Incerta glòria, de Joan Sales, i que si havia recomanat publicar-la en francès a l’editorial Gallimard va ser només per acontentar “els seus amics catalanistes d’aleshores”.

Això és fals, i per comprovar-ho n’hi ha prou de llegir l’article que el mateix Juan Goytisolo va escriure sobre la novel·la de Joan Sales (i que va sortir també com a pròleg a l’edició de l’any 2007 de Gloire incertaine suivi de Le vent de la nuit, a càrrec de l’editorial Tinta Blava i en traducció de Bernard Lesfargues i Marie Bohigas). L’article de Goytisolo, recordat aquests dies pel filòsof Xavier Antich i l’escriptor Marc Cerdó, es va publicar al suplement Cultura/s del mateix diari La Vanguardia, i deixa clar que Goytisolo havia llegit la novel·la durant els anys en què va treballar com a lector i traductor per a Gallimard, i que la considerava “una gran novel·la, no tan sols per la seva elaboració curosa i complexa, sinó també pel seu enfocament singular del tema, el de la Guerra Civil”. Goytisolo no s’està tampoc de celebrar l’“excel·lent acollida crítica” que va obtenir el llibre a França, ni d’opinar que Sales i Rodoreda són “potser els escriptors més significatius” de la literatura catalana durant els anys negres de la dictadura franquista.

Per contra, Morán troba que Incerta glòria és “una variant de José María Gironella, sense la més mínima altura literària”, i inclou Sales dins el que ell anomena “escriptors mediocres, parafeixistes i ultracatòlics”. El problema, altra vegada, és que també això és completament fals. El pensament de Sales es trobava als antípodes de parafeixismes i ultracatolicismes, i qui vulgui ho pot corroborar llegint la correspondència que va mantenir amb Mercè Rodoreda, publicada per Club Editor. Pel que fa a la seva qualitat literària, l’estudiós i traductor d’ Incerta glòria a l’anglès, Peter Bush, no dubta a qualificar-la com “la millor novel·la que s’ha escrit sobre la Guerra Civil”, per damunt fins i tot de les obres sobre el mateix tema d’Orwell, Hemingway, Malraux o Bernanos. Secundat en el seu entusiasme per l’historiador Paul Preston, en el decurs d’una memorable presentació a la British Library de Londres, Bush troba un equivalent de la importància d’ Incerta glòria en la novel·la Vida i destí de Vassili Grossman, una comparació en tot cas molt més justa i lúcida que la que proposa Morán amb Gironella. Potser val la pena recordar també que l’edició en anglès d’ Incerta glòria va ser considerada pel diari The Guardian com un dels deu llibres més importants publicats l’any 2014. I que ara la novel·la torna a ser actualitat aquí, gràcies a l’esplèndida versió cinematogràfica d’Agustí Villaronga.

Sales i Goytisolo són morts, i hi ha qui no resisteix la temptació de mentir sobre els morts o de difamar-los. És un comportament molt característic dels envejosos. I dels mediocres, sí.

PUBLICITAT
PUBLICITAT