09/10/2011

En Miró mirava

2 min

"En Picó picava, en Miró mirava, en Valls duia sa bandera i tots es xuetons darrere". Ignoro fins a quin punt Joan Miró coneixia la (trista) història dels xuetes, els jueus conversos de Mallorca, i el fet que el seu cognom formava part d'una llista de quinze que van ser adoptats pels xuetes en el moment de la seva conversió i que van quedar estigmatitzats durant segles. En tot cas, aquest episodi negre de la història mallorquina no va ser obstacle perquè Miró trobés a l'illa un dels llocs (juntament amb Mont-roig del Camp) al qual es va sentir més profundament vinculat, "un país molt bell, on encara es troba la frescor dels primers dies de la creació", per dir-ho en paraules seves.

Als mallorquins ens agrada pensar que Miró era, al capdavall, més mallorquí que cap altra cosa. La sèrie de les Constel·lacions , els objets trouvés recollits a l'arena i els pinars de les platges de Sa Ràpita i Es Trenc, les col·laboracions amb els Papeles de Son Armadams de Cela, el Taller Sert, l'estudi de Son Boter i la seu palmesana de la Fundació Pilar i Joan Miró són testimonis seminals de la petja de Joan Miró a l'illa. En temps com els d'ara, de misèria literal i metafòrica, resulta reconfortant girar-se a recordar el llegat de Miró, que ens confronta amb la grandesa de l'Univers i ens ensenya a sentir-nos dignificats davant seu. Una altra vegada, ell mateix ja ho va dir: "No és una obra el que compta, sinó la trajectòria de l'esperit durant la totalitat de la vida, i no el que s'ha fet en el transcurs d'aquesta, sinó el que deixa entreveure i facilitarà de fer als altres homes".

Com sol succeir a Mallorca, Miró va rebre escassos i discrets reconeixements a la llum que hi va aportar. Un d'ells va ser el llibre-carpeta El vol de l'alosa . Els poetes mallorquins a Joan Miró , del 1973, que contenia obra gràfica seva i poemes de Guillem Colom, Josep M. Llompart, Robert Graves, Tomàs Forteza i el mateix Cela, entre d'altres. Miquel Àngel Riera hi va contribuir amb aquests versos: "Vós hi éreu quan les primeres remors, / quan la primera bombolla incontenible (...), quan encara Déu era com un enorme espermatozou esvalotat, / quan encara Déu res no gosava donar per començat / i es mossegava les ungles ple de dubtes i de por, / vós ja hi éreu, Joan Miró". Ben segur que ja hi era, i ja mirava.

stats