Dues perles recollides ahir de Facebook, de l'implacable corresponsal conegut com a Iordanello Martins Pereira. Primera: "Cada vez que Alícia Sánchez-Camacho dice «namés» muere un ángel en algún lugar del mundo". I segona: "Como mi hijo no sea cirujano-astronauta-de caminos le suspendo la autonomía. Y me quedaré tan ancho". (Convé aclarir que de l'enigmàtic Iordanello només en sabem que va néixer l'any 1905 a Austin, i que recentment ha estat pare. Demanin-li amistat a Facebook, que val la pena.)
Em permeto de citar el gran Martins Pereira perquè una mica d'humor més o menys surrealista és l'única manera de prendre's les paraules d'ahir de la presidenta del PP català sense patir un atac d'agrura. Ella, que ha estat dues vegades candidata a la presidència de la Generalitat, i que possiblement tornarà a ser-ho, va explicitar ahir de forma rotunda quina és la dignitat d'aquest càrrec segons la seva visió: la suspensió de l'autonomia catalana, un canvi forçat de govern o la inhabilitació del president de la Generalitat (o de la presidenta, si fos el seu cas) són, d'acord amb l'estadista Sánchez-Camacho, "mesures previstes a la Constitució espanyola", i ella no té cap mena d'inconvenient -ans al contrari- davant de la perspectiva que arribin a aplicar-se. És a dir, que, segons Sánchez-Camacho, el president (o la presidenta, si fos el seu cas) és un ninot de goma sotmès al caprici d'un estat que es fa dir de dret i que el pot treure o posar segons els seus interessos. El mateix val, òbviament, per al govern de la Generalitat. D'això se'n diu una lliçó de lleialtat i respecte institucionals.
Pel que fa a la suspensió de l'autonomia catalana, ja vam comentar fa uns dies que és una de les fantasies més recurrents i cobejades en l'imaginari eròtico-polític del nacionalisme espanyol. Suspensió de l'autonomia catalana, hum. La salivera se'ls multiplica quan s'enrecorden del cas de l'Ulster: "A l'Ulster es va suspendre l'autonomia i no va passar res", va sentenciar ahir la munífica Sánchez-Camacho. I es va quedar, en efecte, més tranquil·la que un pèsol.
Difícilment es poden concentrar tants disbarats en tan poques paraules, i això també mereix una felicitació. Bravo, senyora Camacho. Dir que "no va passar res" amb la suspensió de l'Ulster, quan el que estava en joc era un procés de pau i desarmament de la màxima transcendència, és una exhibició de petulància que podria resultar fins i tot entranyable si no fos tan escandalosament penosa. I ignorar que la suspensió de l'autonomia de l'Ulster va ser una mesura pactada per totes les parts implicades en el procés de pau, per tal d'evitar que aquest procés embarranqués definitivament, és una mostra d'ignorància massa superlativa fins i tot per a algú com Sánchez-Camacho. Finalment, comparar el procés sobiranista català amb un conflicte armat és una grolleria i una falta de respecte a la intel·ligència de la ciutadania senzillament intolerable. Namés un despropòsit que, d'ara endavant, desacredita Sánchez-Camacho per sempre més.
