Misc 06/11/2013

N'hauran de pagar la factura

i
Sebastià Alzamora
2 min

El PP té molt clar el seu argumentari: el principal problema d'Espanya és la seva diversitat interna, i d'aquí no surten. Tenen apresa la consigna segons la qual una mentida que es repeteix moltes vegades arriba a convertir-se en una veritat. N'hi ha prou repassant les notícies d'ahir.

A Madrid, el president Rajoy proclama que li sembla un gran error reformar la Constitució per satisfer Artur Mas. Naturalment que es tracta d'una rèplica a la proposta, igualment falsària, que ha fet el PSOE d'escometre una reforma constitucional per apaivagar les pretensions del sobiranisme català. A Rubalcaba ja ningú se'l creu, però en el cas del PP s'hi afegeix un altre matís de tergiversació de la realitat: si es reformés la Constitució (cosa que podem descartar per endavant), no seria per donar satisfacció a un senyor anomenat Artur Mas, per molt que sigui el president de la Generalitat. Hauria de ser per donar resposta al clam de la ciutadania catalana. Intentar reduir l'anhel d'un país al caprici d'un dirigent és un trànsit il·legítim entre categories.

A Catalunya, una vegada perduda la fugaç influència obtinguda en la primera legislatura de CiU, i veient la seva pastura electoral cada dia més menjada per la proposta de Ciutadans, Alícia Sánchez-Camacho intenta un equilibri impossible entre la defensa dels postulats extremadament dretans del PP estatal i la suposició que existeix un PP català capaç d'harmonitzar raonablement els interessos d'Espanya i de Catalunya. Camacho és víctima de la tragèdia endèmica de la filial catalana del PP: és a dir, que és un partit perfectament sobrer, fins i tot com a parapet de l'electorat espanyolista. A hores d'ara, aquests electors amb un Albert Rivera en tenen prou.

A última hora ens assabentem de la decisió del PP valencià de tancar Canal 9, en una nova i definitiva demostració de l'obsessió pepera pels mitjans de comunicació. Que el pretext per a aquest nou atemptat contra la lliure expressió de les idees i la circulació de la informació sigui la denegació d'un ERO dóna una idea més que clara del respecte que sent el partit majoritari de la política espanyola pels fonaments de la democràcia. Es tracta, com tantes vegades, de culminar un seguit de despropòsits enormes amb un absurd irreparable.

I a les Balears el PP segueix amb la seva deriva embogida cap a la fractura interna de la societat illenca. Després del nyap perpetrat a l'ensenyament amb el TIL, arriba ara un altre desastre anomenat llei de símbols, que pretén suprimir fins i tot la senyera com a element identificatiu del país. Diuen que és un símbol extern, suposadament imposat per un pancatalanisme agressiu que només existeix dins la seva imaginació febril.

Si hi ha una cosa pitjor que un govern maldestre, és un govern que actua contra els ciutadans del seu país. Qui comet aquest error fatal, més d'hora que tard en paga les conseqüències. A Mallorca diem que del seu pa en faran sopes, sobretot quan els toqui pagar la factura de tots aquests abusos.

stats