-
Misc 05/12/2013

Ni exigència ni excel·lència

i
Sebastià Alzamora
2 min

Res, que no ens en sortim. L'informe PISA de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics; de res) reflecteix que els alumnes de 15 anys d'Espanya i de Catalunya, i de les Balears- continuen "estancats" en les baixíssimes qualificacions que obtenen en les matèries més importants, en comparació amb els d'una seixantena llarga d'altres països del món. Estancament és un eufemisme força elegant i innocu per referir-se a una veritable pesta estructural per a qualsevol comunitat que es vulgui avançada i que aspiri a pertànyer a les societats del coneixement: el fracàs i l'abandonament escolars. Aquesta continua essent la nostra trista realitat, que no fa més que confirmar-se informe rere informe.

D'acord amb els resultats del PISA, Espanya continua a baix de tot d'Europa, i, especificant més, resulta que les Balears se situen a baix de tot en relació a Espanya: és a dir, a la cua de la cua europea. Els resultats a Catalunya no són tan devastadors com a les Balears, però també són altament preocupants. Pot semblar una obvietat, però resulta que encara cal repetir que la formació i l'educació dels seus ciutadans són el fonament essencial per a la construcció de qualsevol país. Sense ciutadans ben formats, no existeixen països veritablement lliures i que estiguin en condicions de progressar i d'ocupar un lloc digne dins el món. I l'informe PISA ens diu que, per desgràcia, estem lluny d'això.

Especialment dramàtic és el cas de les Balears, en què la màxima responsable política en matèria educativa, la consellera Juana María Camps, va demostrar fa pocs dies no saber tan sols ni què és l'informe PISA, en referir-s'hi com a "informe Trepitja". L'error és tan majúscul i tan grotesc que a qualsevol altre indret del món li hauria d'haver costat el càrrec de forma instantània i fulminant, però ja sabem que, dins el món d'extrema dreta de José Ramón Bauzá, qualsevol cosa és possible, i cap de bona. Per la seva banda, la consellera catalana del ram, Irene Rigau, també s'ha lluït en atribuir els mals resultats de Catalunya "a la major presència de nouvinguts en comparació amb altres comunitats". És a dir, a la immigració. Potser és cert que Catalunya rep més immigrants que Castella i Lleó, però hi ha molts països europeus amb índexs semblants o fins i tot més alts d'immigració que Catalunya i que obtenen molts millors resultats al PISA. Amb qui ens volem comparar, amb els que estan millor o amb els que estan pitjor que nosaltres? ¿Volem superar-nos o buscar excuses de mal pagador?

Ja sé que el que diré a continuació és força antipàtic, però sense exigència no hi pot haver excel·lència. I, sense excel·lència, no hi pot haver llibertat ni solidesa democràtica. Mentrestant, Werts i Bauzás no dubten a manipular la desolació de l'informe PISA per justificar els seus delirants projectes antieducatius. I això només vol dir que, si ara estem molt malament, d'aquí un parell d'anys podem estar encara pitjor. Com avisa la dita valenciana, per avall no hi ha sostre.

stats