18/10/2011

No hi ha pa per a tant xoriço

2 min

Aquest diari es feia ressò ahir de la irritació que desperten entre la ciutadania els cotxes oficials dels polítics. Són fets irrefutables: als nens els agraden els anuncis de la tele, a les foques les encanten els aplaudiments del públic i a la gent, així en general, els emprenya que els polítics es desplacin en cotxe oficial. Un podria pensar que hi ha aspectes de l'exercici del poder que haurien d'interessar i inquietar més el personal, però al personal, ves què hi farem, el que li pica és el cotxe oficial. Les coses són com són i, com cantava el clàssic, la vida és així i no me l'he inventada jo.

En vista de la preocupació general pel tema, s'imposa reinventar l'ús del fins ara detestable cotxe oficial d'acord amb el principi de la participació ciutadana. Democràcia real, ja: s'han acabat les prebendes i els privilegis. Ha arribat l'hora d'obrir una iniciativa legislativa popular per exigir que als diputats, membres -i membresses- del Govern i tota casta d'alts càrrecs els sigui vetat l'ús del cotxe oficial, i que aquesta mena de vehicles es posin a disposició dels ciutadans. Cap català sense el seu viatge en cotxe oficial, que al cap i a la fi és una despesa que paguem entre tots de la nostra butxaca.

La cosa requerirà un cert esforç d'organització, però ja sabem que cal posar la imaginació al poder i que un altre món és possible. Vejam: entre els 78 vehicles de què disposa la Generalitat, més els que corresponen al Parlament, la CCMA, el CAC, la Sindicatura de Comptes, l'Oficina Antifrau, el president del TSJC, el fiscal en cap de Catalunya, el delegat del Govern a Madrid, els delegats territorials, els secretaris generals, els consellers i el president i expresidents de la Generalitat sumen un total de 128 cotxes oficials. Repartits entre 7,5 milions de catalans, i suposant que cada català tingués dret a un viatge de 15 minuts i que dins de cada cotxe s'hi desplaçarien 4 catalans per viatge (cal deixar el seient del conductor per al xofer, que al cap i a la fi té la plaça assignada i no és qüestió d'enviar més gent al carrer), i suposant també que el servei fos ininterromput durant les 24 hores, cada dia podrien gaudir del seu desplaçament en cotxe oficial un total aproximat de 610 catalans, la qual cosa vol dir que n'hi hauria prou amb menys de 100 dies de feina (96 i escaig, de fet) perquè el país sencer tingués ocasió de beneficiar-se de la ganga del cotxe oficial, encara que fos un quartet d'hora. A més, si el tema s'organitzés prou bé, i tenint en compte que caldria deixar un interval de vacances per als xofers, cada ciutadà podria fer ús d'aquest bé comú un mínim de dues vegades a l'any.

Els polítics, diputats i alts càrrecs, per la seva banda, estarien obligats a desplaçar-se en transport públic, en bicicleta o -preferentment- a peu, vestits estrictament amb xandalls comprats a Alcampo. Més endavant ja faríem pressió al Vaticà perquè suprimís el papamòbil: les benediccions que les reparteixi el summe pontífex des de dalt d'un patinet.

stats