20/11/2016

Ple suport a José Ramón Bauzá

2 min

L’expresident José Ramón Bauzá va convocar dissabte una roda de premsa a la seu del PP de les Balears i, a l’hora convinguda, es va trobar que li clavaven la porta del seu partit pels morros. Talment. Allà no hi havia ni l’apuntador, i la porta estava tancada amb pany i clau, i encara gràcies que no hi havien aixecat al davant una tanca amb ganivets com la de Ceuta. Es veu que algun desagraït encara s’enrecorda dels resultats de les últimes eleccions al Parlament de s’arxipiélago i va decidir evitar la il·lustre visita, no fos cas que encara els encomanés més malaventura.

Inassequible al desànim, tanmateix, Bauzá va fer gala de la seva acreditada naturalesa de líder nat i va fer caminar els periodistes uns dos-cents metres, de la seu a la Seu. I així, davant del marc incomparable de la catedral de Palma, i a prop del seu altament irregular pis de luxe, Bauzá va oferir finalment la seva roda de premsa per dir el que havia vingut a dir: que presenta la seva candidatura a la presidència del PP balear al proper congrés de la formació (no convocat encara, per cert), enfront de les opcions ja molt perfilades de dos dels seus exconsellers, Biel Company i Jaime Martínez, que vénen a representar els papers de Don Malo i Don Pésimo. Es veu que els de Company són “regionalistes”, mentre que els de Martínez són “espanyolistes”. Bauzá, en canvi, és ecumènic i integrador: la mera menció del seu nom horripila tothom per igual.

Bauzá, a més, tal com va demostrar a bastament durant la seva presidència del Govern Balear, és un polític visionari. Tant és així que de vegades sent veus de persones importants que l’aconsellen. Prudent i discret, ell no revela mai qui són aquestes persones que li xerren, però hi són. Fa unes setmanes, el varen dur a postular-se com a ministre del nou govern de Mariano Rajoy, una idea excel·lent que, de forma incomprensible, no va arribar a bon port. I ara les veus insidioses l’han dut fins a les portes de la Seu, en dates prenadalenques, per anunciar la bona nova del seu retorn a les màximes cotes de poder de la política balear, amb aquesta ovació unànime i entusiasta que hem provat de descriure per part dels seus amics i companys de fatigues.

Però ben mirat és lògic. Bauzá és un animal polític en el sentit més literal de l’expressió, i és normal que els estrets marges de maniobra del Senat, on actualment dormita a prop de Rita Barberá, li produeixin picors i inquietud. Com a candidat, és dels pocs que poden acreditar haver passat d’haver obtingut una esclatant majoria absoluta (quan els votants no sabien qui era) a endur-se una estrepitosa bufetada a les urnes (quan ja el coneixia tothom). És per tot això que sens dubte mereix el nostre ple suport, i des d’aquesta humil columna ens permetríem suggerir als bons amics del PP que s’ho repensin, perquè per molt que cerquin no trobaran mai un candidat com Bauzá. Ah, i si la lluita és entre ell i Company, que el combat final es produeixi a Cabrera, amb molta llagosta i Möet & Chandon.

stats