21/12/2012

Què ha escrit avui en Blai Bonet?

2 min

El moment històric d'avui ens fa córrer el risc de descuidar l'efemèride del quinzè aniversari (dia per dia) de la mort de Blai Bonet, de qui es pot afirmar, sense por d'equivocar-se ni d'exagerar, que és un dels escriptors més importants de la literatura catalana del segle XX. Per bé que va canalitzar la seva espectacular energia creativa a través de vies diverses (poesia, novel·la, teatre, articulisme), Bonet sempre es va considerar a ell mateix poeta: "El poema és poesia lírica; la novel·la, poesia èpica; el teatre, poesia dramàtica". I amb això resolia de manera concloent la sempre enutjosa qüestió de la delimitació dels gèneres.

Tingut per extravagant en alguns sectors estrets de pit i de ment de la nostra cultura, Bonet va construir, en literatura, una obra tan rellevant i influent com la que va fer, en pintura, el seu admirat Antoni Tàpies. En vers i en prosa, l'escriptura de Blai Bonet constitueix sempre un diàleg encès i inacabablement fecund amb algunes de les veus de més pes de la literatura universal del seu mateix segle (Vallejo, Joyce, Pound, Eliot, Kazantzakis), amb les quals es tracta de tu a tu sense cap mena d'entrebanc ni de complex. Obscur en algunes etapes, vivament lluminós en d'altres, de vegades barroc i de vegades (aparentment) lleuger com un Kavafis de Santanyí, sensual i sexual sempre, d'un homoerotisme que també va fer arrufar alguns nassos de la seva època, el tema de fons que travessa tota la literatura blaibonetiana és la de la reivindicació i l'alliberament de la dignitat de l'individu davant de les estructures de poder (grans o petites) que d'una manera o altra malden per dirigir-lo i controlar-lo. "L'home no és culpable; culpables només ho són els papes i els legisladors", va dir en certa ocasió, i la frase val com a síntesi d'una obra que es planteja a fons el problema de la llibertat humana, només per eliminar-ne el tal problema i exaltar-ne el goig i la bellesa.

Des de Carles Riba fins a Damià Huguet, des de Salvador Espriu fins a Biel Mesquida, Xavier Lloveras, Margalida Pons o Albert Roig, des de Lou Reed (que va incorporar un poema de Bonet en els seus recitals) fins a Pau Vadell o Jaume C. Pons Alorda, són desenes els noms dels que d'una manera o altra han donat fe de la influència i la fascinació amb què Blai Bonet ha marcat les seves lletres i les seves vides. Ell va clausurar definitivament (després de la primera i brillant temptativa de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, interrompuda per la mort) l'hegemonia de l'anomenada Escola Mallorquina, i es va inventar un nou llenguatge poètic d'una modernitat i una força irresistibles, que es van escampar de cap a cap de la literatura catalana de tot arreu. Hauríem de mirar cap al País Valencià, i cap a Vicent A. Estellés, per trobar una altra figura d'aquesta magnitud i amb aquesta fertilitat. Potser per això, Bonet és un poeta especialment estimat pels joves.

Com els del col·lectiu Pèl Capell, que avui inicien set dies d'homenatge al poeta, al seu Santanyí natal. Feliç iniciativa, que val de pal·liatiu mentre esperem que Edicions 62 es decideixi per fi a publicar-ne l'obra completa.

stats