05/03/2017

Qüestions d’etiqueta

2 min

La jurisprudència recent emesa per l’Audiència Provincial de les Balears i per l’Audiència Nacional de tots els espanyols pels casos Nóos i black, respectivament, amb les mesures cautelars dictades contra els delinqüents condemnats en aquests judicis (Urdangarin, Torres, Rato i Blesa: sis, vuit, quatre i sis anys de presó llargs, respectivament), ens alliçona sobre l’etiqueta a observar davant dels tribunals en cas que mai ens veiéssim acusats de robatori o estafa a gran escala. Pel que fa a la vestimenta, els models a seguir són, per als homes, els blazers blau marí i els pantalons clars del cunyat del rei d’Espanya i les avorrides corbates dels expresidents de Bankia; per a les dones, les americanes fosques i les bruses blanques de la infanta Cristina, i, per a les de temperament extrovertit, el meravellós pentinat Tous de la conegudíssima fiscal en cap Magaldi. En el capteniment, s’exigeix puntualitat (no com Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, que es van presentar tard al judici pel 9-N) i un saber estar discret i conscienciós, basat en la negació absoluta de totes les acusacions (no com Francesc Homs, que no feia més que autoinculpar-se i cercar-li les pessigolles al fiscal del Suprem). Per a les dones, s’exigeix també la declaració solemne de no ser-hi totes, així com la delegació de qualsevol decisió responsable en els seus marits (o, en cas de no tenir-ne, tutor masculí legal).

Són qüestions si es vol molt formals, però decisives: d’elles en depèn, segons les resolucions adoptades en els casos esmentats, que els delinqüents condemnats entrin a la presó o bé siguin deixats en lluminosa llibertat, en reconeixement a les bones maneres i educació exquisida demostrades durant el procés. I encara alguns, per descomptat, són més reconeguts que d’altres: és el cas altra vegada d’Urdangarin, que va abandonar les dependències judicials amb la policia tallant el trànsit del centre de Palma perquè el cotxe oficial que el transportava circulés més fluidament pels carrers del seu exducat. Per cert, i per seguir parlant del merescut prestigi de la Corona espanyola: sembla que ningú s’hagi adonat que un dels condemnats per les targetes de Bankia és Rafael Spottorno, que fou cap de la Casa del Rei entre els anys 2011 i 2014. Anteriorment havia estat president de la Fundación Caja Madrid, entre el 2002 i el 2011, i com a tal, posseïdor d’una de les targetes miraculoses, amb la qual va robar (perdó: va gastar indegudament) més de dos-cents trenta mil euros, dels quals va tenir l’amabilitat de tornar-ne prop de dotze mil, i gràcies. És útil saber que Spottorno és considerat un diplomàtic de gran vàlua per la seva eficiència i discreció, virtuts que li han valgut ser distingit com a cavaller gran creu de les Ordes del Mèrit Civil, del Mèrit Naval, de Carles III i d’Isabel la Catòlica.

Tot plegat ens porta a entendre, amb la saviesa popular (que és l’única a què podem aspirar els membres del populatxo), que de porc i de senyor certament se n’ha de venir de mena.

stats