Rajoy, de Carabú fins a Bàbia
En la sempre apassionant i alliçonadora història dels impostors i els pocavergonyes, hi ocupa un lloc destacat la senyoreta Mary Baker, una bella damisel·la anglesa que va decidir fer-se passar per la princesa de Carabú, un regne fabulós situat en alguna remota illa de la Polinèsia. Era l'any 1817 quan Baker, disfressada amb un turbant i parlant un idioma que ningú no entenia (sobretot perquè ella mateixa se l'anava inventant sobre la marxa), es va presentar en un poble mariner de Bristol (Anglaterra) fent-se passar per supervivent d'un cruel atac pirata. La bona gent es va empassar la bola, i no només a Bristol, sinó de punta a punta del Regne Unit, en què diaris i publicacions de prestigi van dedicar portades i més portades a la fascinant princesa de Carabú, tan bella i tan exòtica.
La història de Mary Baker, la princesa falsària, em ve al cap juntament (ara que és moment de fer balanços) amb el rutilant rànquing de les promeses electorals incomplertes pel govern de Mariano Rajoy. Es tracta d'un hit parade que aconsegueix que, en cosa d'un any, l'actual executiu espanyol hagi polvoritzat tots els rècords en matèria de mentida i enganyifa públiques, fins i tot per damunt dels que van acumular els gabinets de Zapatero al llarg de vuit anys. En el cas del PP, però, la rapidesa, la contundència i la desimboltura amb què s'han desdit de tot allò a què s'havien compromès són tan espectaculars, i d'una densitat tan espessa, que fins i tot la princesa de Carabú se'n faria creus.
La pujada dels impostos (i, molt particularment, l'increment de l'IVA), la congelació de les pensions, el rescat bancari (amb la massiva estafa de Bankia com a producte estrella), l'amnistia fiscal per a defraudadors de cinc estrelles, el copagament sanitari, la brutalitat de les xifres de l'atur (acompanyades de la rebaixa de les prestacions), l'augment dels costos energètics, l'escalada dels preus de l'educació pública i la multiplicació de càrrecs públics a les administracions governades pel PP són fenòmens que, fa només un any, no tan sols no s'havien de produir mai amb un govern liderat per Rajoy, sinó que, en molts casos, han estat negats amb una contumàcia digna de millor causa fins pocs dies abans de la seva entrada en vigor, i fins i tot després. Han mentit, doncs, i ho han fet a consciència. A penes han provat de mig disculpar-se apel·lant a la responsabilitat de govern, un concepte que han manipulat fins a la nàusea.
¿La responsabilitat de govern pot fonamentar-se en la mentida sistemàtica? Una interessant pregunta que la princesa de Carabú tampoc hauria sabut respondre, perquè almenys el regne que ella governava tenia l'avantatge de ser imaginari. Potser per això Rajoy no es va immutar quan, en un moment del seu extravagant primer any de mandat, algú el va presentar com "el primer ministre de les Illes Salomó". Fins ara ha demostrat que està convençut que ho és del Regne de Bàbia. Té en comú amb Mary Baker (ja que no la bellesa) que tampoc no se li entén res quan parla.
