Publicitat
Publicitat

Rajoy, el seny i la rauxa

Encara no m'ha quedat gaire clar quina pot arribar a ser la pena per esternudar davant d'un policia (potser s'ho prenen com un atac bacteriològic), però en cas que l'avantprojecte de llei de seguretat ciutadana que ha elaborat el PP vagi endavant -i cal esperar que hi anirà, en vista de l'especialitat d'aquest govern a aprovar lleis sense cap consens i abusant de la seva majoria absoluta al Congrés-, el que sí que és obvi és que manifestar-se a la via pública es convertirà, al Regne d'Espanya, en un esport d'alt risc penal. Fins a sis-cents mil euros de multa per a qui es manifesti sense els permisos corresponents (quant trigaran a inventar-se permisos absurds que ningú podrà complir degudament?), o per fer-ho davant de les institucions de l'Estat, o per muntar-li un escrache a un polític (presumptament) corrupte, o fins i tot per divulgar imatges o fotografies d'un agent de policia en acte de servei. Segons l'avantprojecte en qüestió, es tracta de protegir els policies que precisament estiguin "garantint l'exercici del dret de manifestació". Traduït, que no es puguin divulgar imatges d'agents atonyinant estudiants, o fent volar algun ull a cop de projectil dissuasori, ja que aquesta sembla que és la idea que el ministre Fernández Díaz, i el PP en pes, tenen sobre les garanties del dret de manifestació. Vostè té tot el dret a manifestar-se, però després no es queixi si se'n torna a casa amb alguna costella trencada i amb una denúncia que li pot costar fins a sis-cents mil moniatos. Com que, a més, el ministre Gallardón ja ha imposat les seves taxes als serveis de la justícia, no es queixi tampoc si, a més de la multa, ha de pagar una severa quantitat extra per poder defensar-se davant del jutjat que el citi a declarar.

Tot plegat són passos de gegant cec en el desenvolupament de la noció que defensa Rajoy, i el seu executiu, de l'estat de dret i les llibertats democràtiques. És més que significatiu que el mateix Don Mariano hagi hagut de defensar l'avantprojecte de llei dient que no es tracta de cap "mordassa" per als ciutadans (coneixent la veracitat de la paraula de Rajoy, això vol dir que ho és), o que l'esmentat Fernández Díaz ho faci dient que amb la nova llei no es produiran a Catalunya "coses com les que han passat últimament". Hem de suposar que es refereix a la Via Catalana, per exemple. Cal admetre que si a cada manifestant de la Via Catalana se li apliqués una sanció de sis-cents mil euros, els comptes de l'Estat quedarien notablement sanejats.

Tot això passa mentre Rajoy, de bell nou, fa balanç dels seus dos primers anys de govern dient que "estem una mica millor", i aprofita l'avinentesa per fer una apel·lació al "seny" dels catalans perquè deixin córrer les infaustes vel·leïtats separatistes (per cert: per una vegada a la vida que Rajoy diu una paraula en català i la pronuncia deplorablement). Si tota aquesta rauxa involutiva i autoritària és estar una mica millor, aleshores el més assenyat és sortir corrents per la porta principal.