22/12/2010

Rambla dels prodigis

2 min
Ajuntament, Barcelona

Fa pocs dies que existeix a Facebook una pàgina titulada No al tancament de les parades de la Rambla , que, com el seu nom indica, fa referència al sainet que aquests dies implica el mai prou ben ponderat Ajuntament de Barcelona amb els ocellaires i exocellaires de la pobra, bruta, trista i dissortada via pública que fa baixada des de la plaça de Catalunya fins al monument de Colom. El tema, com deia el clàssic, és per posar-hi punt i coma, puix té collons. Sense arribar al colossalisme del referèndum de la Diagonal, podem dir que aquí la pífia també ha estat garrafal.

Com segurament ja deuen haver sentit o llegit, resulta que l'Ajuntament ha fet marxa enrere en el seu procés de reconversió de les paradetes de la Rambla, que per si mateix ja ens havia ofert grans moments de goig i esbarjo: com ja saben, com que a les molt progressistes ments consistorials els semblava que l'exhibició d'animals tancats dins gàbies donava mala imatge a la ciutat, van decidir canviar-les per aquestes expenedories de coques, dolços i souvenirs del Barça que tenim ara, i que sens dubte resulten molt més elegants i sofisticades. Però quan de les onze paradetes ja només en faltaven dues per reconvertir (a mi m'encanta la que despatxa pollastres de goma, com els que feien servir els Monty Python al seu Flying circus ), algú a l'Ajuntament -es diu que l'alcalde Hereu en persona- ha decidit que el canvi tampoc no resultava satisfactori, i que el que s'havia de fer era directament treure totes les paradetes, i prou raons. A tal efecte, s'ha proposat als seus responsables la possibilitat d'amortitzar les llicències, és a dir, de plegar a canvi d'una indemnització: la resposta dels ocellaires, constituïts en associació, ha estat posar el crit al cel i obrir la via judicial, mentre rebien el colorit suport de les floristes. Mentrestant, la regidora de Ciutat Vella, la senyora Assumpta Escarp, rumiava en veu alta la possibilitat d'encabir els ocellaires al mercat de la Boqueria, idea contra la qual de seguida es van rebotar els comerciants del mercat. En definitiva, un pandemoni fenomenal.

Com el de la mateixa Rambla, de fet. Ja fa anys que aquest passeig s'ha convertit en un dels carrers més lletjos i estrepitosos d'Europa, i no per culpa precisament dels pobres ocellaires. Hi persisteixen les botigues de souvenirs panhispànics (a pesar dels desvetllaments patriòtics del conseller Huguet, que volia impulsar el kitsch nostrat), les terrasses de sangria i paella atòmiques, els guiris borratxos i infames i les abominables estàtues humanes, per esmentar només algunes desgràcies. I, d'un temps cap aquí, s'han afegit al desori general uns grups de cavallers procedents d'algun país eslau que cada dia ronden per la rambla de Santa Mònica controlant l'activitat dels trilers i altres magarrufes clarament il·legals. En faig esment perquè, posats a parlar de males imatges, em sembla força més alarmant la de la delinqüència flagrant i impune que no pas la d'una gàbia amb una colla de canaris.

stats