28/10/2015

Reactius i reaccionaris

2 min

Catalunya Sí que es Pot, una formació que he d’admetre que cada dia més em sembla un misteri, ha reaccionat a la declaració conjunta de l’inici del procés d’independència de Catalunya que han fet Junts pel Sí i la CUP amb una proposta alternativa, que no és altra que la de sotmetre la qüestió nacional de Catalunya a un referèndum pactat amb l’estat espanyol. És una possibilitat que podia ser interessant, si no fos que el mateix estat espanyol l’ha refusada reiteradament i amb contundència indubtable.

Deixant això de banda, en el cas altament improbable que aquest referèndum s’arribés a produir, tot fa pensar que seria com si la Caputxeta Vermella, la seva àvia i els tres porquets convidessin el llop a un sopar fred. Vull dir que és impossible pactar una cosa tan transcendent com un referèndum d’aquesta naturalesa partint d’una legalitat que no tan sols és completament adversa a una de les parts, sinó que a més és utilitzada per un govern central que no se n’amaga i fa ostentació de la seva hostilitat. Lluís Rabell i la seva formació poden tenir la millor de les intencions, però s’assemblen a l’enamorat una mica papanates que encara es pensa que potser pot seduir aquella dama que, l’última vegada que es van veure, li va posar cianur al cafè.

En qualsevol cas, la seva és una actuació reactiva, en el sentit que fa una contraproposta a una proposta anterior, i a més ho fa de pressa i sense vacil·lar ni perdre el temps, ni fer-lo perdre. Molt diferent de comportar-se de forma reactiva és fer-ho de manera reaccionària, com és el cas del retard que la penya unionista formada per Ciutadans, PP i PSC han imposat a la declaració de Junts pel Sí i la CUP, fent-la passar per una absurda trava de caràcter purament administratiu. Un retard que encara agreuja la lentitud del grup popular a l’hora de constituir-se. Tot plegat, una estratègia que només serveix per alentir i obstruir la realitat, com el nen carabassot que s’encaparra a no menjar sopa perquè aquest plat no representa el gust culinari de tots els catalans.

Deixarem de banda, perquè ja fan massa mandra, les declaracions a la SER de Mariano Rajoy, un home que només mostra un cert vigor cada vegada que repeteix que farà complir la llei als catalans díscols, amb expressions tan afortunades com “al govern no li tremolarà el pols” i comparacions especialment grotesques amb el pacte fiscal i el 9-N. Com solia dir la meva àvia, allà on no n’hi ha, no en cerquis. I també solia dir: de gent curta, fes-te’n enfora.

De manera que, davant de l’inici polític del procés, tenim els reactius i els reaccionaris. I després tenim els que proposen aquest procés, els esmentats Junts pel Sí, i la CUP, que haurien de resoldre d’una vegada les seves contradiccions. Dit ràpidament, no podem estar al matí signant conjuntament declaracions solemnes i barallant-nos a la tarda per Artur Mas. A veure si entre tots s’aclareixen d’una vegada.

stats