Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Rubalcaba, portaveu de Rajoy

Per algun motiu que decididament se'ns escapa, sembla clar que al PSOE el complau la perspectiva d'una majoria absoluta de CiU el proper 25-N, acompanyada d'un enfonsament del PSC. Si no és a partir d'aquest pressupòsit, no s'entenen les paraules d'ahir dels vells dirigents socialistes espanyols, el bisbe Pérez Rubalcaba i el memorialista José Bono. Rubalcaba, a qui molts van atribuir una intel·ligència tàctica que pel que sembla no posseïa, va desqualificar el programa electoral del PSC ni més ni menys que en el seu punt principal, que és el que reclama el dret a decidir del poble de Catalunya mitjançant una reforma de la Constitució. Bono, per la seva banda, lleial al seu personatge, va tenir l'ocurrència de comparar Artur Mas amb Antonio Tejero. Dos orejas y un rabo , mestre.

Deixarem de banda les anàlisis del senyor Bono, perquè aquesta no és una columna sobre perruqueria. Ara bé, la parapsicologia sí que forma part dels nostres interessos, i és a partir d'aquí que ens preguntem com és que Pérez Rubalcaba ha aconseguit convertir-se en el portaveu més ferm i més eficaç de Mariano Rajoy. Si Espanya algun dia torna a encunyar moneda pròpia (cosa no del tot inimaginable, si l'actual president espanyol continua en la seva actitud de fer-se l'interessant respecte del rescat europeu), estaria bé que es posés en circulació una pesseta amb Rajoy a la cara -fumant-se un puro- i Rubalcaba a la creu, ajuntant les mans com si es disposés a pregar.

Pere Navarro decididament no guanyarà les eleccions, però sí que aconseguirà fer-se un lloc dins la memòria més entranyable de la ciutadania com l'home al qual no van permetre ni tan sols formular un programa en condicions: de fet, no està gaire lluny de convertir-se en un Hernández Mancha en versió socialista i catalana, aquell home que tothom recorda amb un somriure commiseratiu perquè ho va intentar i no se'n va sortir. Què hi farem: tothom té dret a fer història, però la història és molt rancorosa, i tendeix a posar cadascú en el lloc que li correspon.

Ara bé, sentim curiositat per saber quin lloc li pot tocar a Rubalcaba, que tan aviat es declara favorable al federalisme com es proclama contrari al que ell anomena "la fórmula del dret a decidir". Aquesta fórmula, monsenyor, era la que encara li podia permetre a la filial catalana del seu partit salvar mínimament la cara en la propera contesa electoral, i vostè se la va carregar ahir en unes declaracions a Onda Cero. Mente el Financial Times li reclama a Rajoy que permeti un referèndum per mirar d'encalmar les coses, el segon gran partit espanyol imita l'exemple de la monarquia i es dispara al peu. Ja té raó Joan Carles de Borbó i Borbó Dues Sicílies quan diu que Espanya , vista des de fora, fa més gràcia, però que, vista des de dins, fa venir ganes de plorar. Senyor Pere Navarro: sempre li quedarà la certesa que tot plegat li sabrà greu a molta més gent de la que l'haurà votat. I per cert: sobre això del lideratge, hi ha una pila de llibres publicats.