27/10/2011

Se sent com una flaire d'encens...

2 min

Al meu poble hi havia un sacerdot, pare franciscà, que quan s'acostaven eleccions solia acabar les misses amb una imprecació que dirigia als feligresos des de l'altar mateix: "Sobretot, no vos descuideu de votar es nostros", deia, amb un fort accent de la ruralia. Era un home ja d'edat, el franciscà, que havia viscut els temps de la República, de la guerra i del franquisme, i que tenia idees ben clares a propòsit de temes com ara el divorci, l'avortament i els homosexuals, als quals considerava veritables aberracions de la naturalesa. Com que -malauradament- el senyor Duran i Lleida no s'ha presentat mai com a candidat a les Balears, ningú tenia cap dubte del partit al qual es referia aquell servent de Déu quan exhortava a votar "es nostros". Parlava del PP, naturalment.

Un dels al·licients que presenta l'imminent govern presidit per don Mariano és comprovar quina influència hi exercirà la Conferència Episcopal Espanyola i el seu tothora subtil entorn mediàtic. Escric "la Conferència Episcopal Espanyola" i no "l'Església", perquè per fortuna l'Església és més àmplia i diversa que la seva cúpula i, com correspon a la vinya del Senyor, hi ha de tot pel que fa a sensibilitats i maneres de pensar. Però la Conferència Episcopal Espanyola, amb l'explosiu Rouco Varela al capdavant, segueix tan granítica com ens té acostumats. Els bisbes espanyols saben tan bé com aquell franciscà de Llucmajor qui són "els seus" i, si per casualitat els seus es despisten, no tenen cap inconvenient a agafar-los pel ganyot per recordar-los què s'espera d'ells.

La reforma -o la derogació, segons com vagi la cosa- de lleis com la de l'avortament o la del matrimoni gai són temes que Rajoy i el seu equip de campanya han eludit meticulosament, per l'òbvia raó que no cal ficar-se en segons quins esbarzers quan tots et donen per guanyador. Però l'home del puro deu saber que, tan aviat com posi un peu a la Moncloa, tots aquests bisbes que van donar tant de color a les manifestacions del PP en favor de "la família", juntament amb els seus concertistes de bombo a la ràdio, la televisió i la premsa, li exigiran amb crits i bramuls que s'arremangui per posar remei a tanta Sodoma i Gomorra.

En l'aspecte religiós, Espanya (també) és un país contradictori, que es declara constitucionalment aconfessional però que manté un concordat amb el Vaticà directament heretat del nacionalcatolicisme franquista, en virtut del qual l'Església gaudeix d'un seguit de privilegis de tot ordre (també fiscals) que, com a mínim, suposen un greuge comparatiu respecte de qualsevol altre col·lectiu religiós implantat al joiós Regne d'Espanya. I ara que la immigració musulmana i les convulsions als països islàmics han tornat a reflotar l'ancestral por hispànica al moro, perfumada amb un cert tuf d'integrisme catòlic, fa una mica deiuiuimaginar la mena de coses que a monsenyor Varela i als seusboysse'ls pot acudir de reclamar a un govern amb majoria absoluta. I dels seus.

stats