Marivent, ‘mon amour’
Els mallorquins ja tenim, com solem dir, la Seu plena d’ous, perquè d’ara endavant podrem visitar gairebé sempre que ens plagui (tret d’algunes festes de precepte) els jardins del Palau de Marivent, fins ara d’ús i gaudi exclusiu de la família reial espanyola, que durant molts d’anys hi va tenir fixada la seva residència estiuenca de vacances. Es dona així satisfacció, en paraules del vicepresident del Govern Balear, Biel Barceló, delerós de presentar alguna obra de govern que no siguin contractes adjudicats a dit al seu cap de campanya, Jaume Garau, a una “reivindicació històrica” de la ciutadania illenca. En efecte, no sé si mentre llegeixen aquestes línies senten de fons uns esclafits: són les bufetades que ens donem els uns als altres per penetrar -amb perdó- l’espai delitós dels jardins fins ara prohibits al populatxo. I quan se’ns hi uneixin els nostres catorze milionets anuals de turistes, la festa plebea adquirirà proporcions d’apoteosi veritablement històrica. Gràcies, vicepresident, per ocupar-se d’això que els polítics acostumen a anomenar “els problemes reals de la gent”.
Val la pena recordar que l’edifici de Marivent (inicialment no tenia ínfules de palau) fou dissenyat per l’arquitecte Guillem Forteza per encàrrec del pintor i col·leccionista d’art Ioannes Saridakis, alexandrí d’origen grec aquí conegut -segons els gustos- com a Joan o Juan de Saridakis. Fou acabat de construir l’any 1925 i Saridakis i la seva esposa, Annunziata Marconi, hi van residir fins a la mort de l’artista, l’any 1963. Tres anys més tard, la vídua en va fer donació a la Diputació Provincial de Mallorca (esdevinguda, en democràcia, l’actual Consell Insular de Mallorca) amb la condició que fos usat com a museu de l’obra i la col·lecció d’art del seu marit, i que s’hi realitzessin activitats educatives relacionades amb l’art. En lloc d’això, les autoritats mallorquines i espanyoles el van cedir, incomplint el tracte, a la casa reial espanyola, que el va convertir en lloc d’estiueig de l’aleshores príncep -corria l’any 1973- Joan Carles de Borbó i la seva esposa, Sofia.
La resta és història, que inclou, en anys recents, la utilització de les instal·lacions de Marivent com a seu de l’Institut Nóos d’Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbó, la sòcia beneficiària però completament ignorant dels negocis d’aquesta entitat. En aquest sentit, no deixa de ser simptomàtic que la lluminosa presència estiuenca de la Corona espanyola a Marivent (que com tothom sap ha brostat en nombrosos miracles per al turisme de les Balears i el benestar dels aborígens, com no s’han cansat de predicar els pròcers nostrats) comencés amb una estafa i un espoli. Ara, mentre en sollem els jardins amb les nostres sabates indignes, ens lleurà de recollir-nos estoicament a l’ombra d’algun fasser i lamentar que els membres -amb perdó una altra vegada- de la família Borbó ja no vinguin amb l’assiduïtat d’abans. Ves que els catorze milions de turistes no es desenganyin, decideixin no tornar més i ens morim tots de gana i d’enyorança.
