24/05/2017

Històries de ‘Martínez el Facha’

2 min

Les cinc filles i els tres fills del ministre franquista José Utrera Molina han enviat una carta a la Junta d’Andalusia, que està investigant si el funeral del seu pare va acabar sent un acte d’enaltiment públic del falangisme (tot i que no cal investigar gaire; el vídeo amb una colla d’energúmens cantant el Cara al sol i cridant “¡Presente!” després dels noms de Primo de Rivera, de Franco i del mateix finat era ben explícit). En la missiva, la camada Utrera declara fer-se responsable d’haver organitzat un funeral falangista i “cristià” al seu pare, un assassí que, ja que es posen tan pietosos, només podia aspirar a podrir-se eternament a l’infern (destaca en el seu llarguíssim i macabre currículum haver estat el responsable polític de l’execució de Salvador Puig Antich). Per rematar el missatge, els germans i les germanes Utrera es comprometen a “homenatjar Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera i, per descomptat, a seguir fent-ho” en el futur, juntament amb tots els compatriotes feixistes que trobin per les Espanyes. És interessant remarcar que una d’aquestes germanes és l’esposa d’Alberto Ruiz-Gallardón, exalcalde de Madrid i exministre de Justícia amb el PP, que per algun motiu va passar molt de temps pel “moderat” i fins i tot el “progressista” del seu partit, quan en realitat només era un fill, marit i gendre de franquistes. Resulta fàcil imaginar la família Utrera com una encarnació real dels personatges de Martínez el Facha, la genial caricatura d’un clan feixista que el dibuixant Kim va publicar durant molts d’anys al setmanari El jueves, amb Ruiz-Gallardón en el paper estel·lar del gendre tocacampanes.

El cas, però, és que no ens en sortim. Un dia és el PP defensant com a muy españoles y mucho españoles el Valle de los Caídos en la seva integritat, residus fecals inclosos; avui és aquesta família reafirmant-se en l’orgull i la supèrbia intolerables d’un poder que encara consideren seu (perquè al final és d’això del que es tracta), i demà serà qualsevol altra ofensa contra la democràcia, les llibertats ciutadanes i la més elemental idea de decència. Espanya no només no se’n surt de superar l’ombra del franquisme i el feixisme, sinó que hi ha un sector que es complau a reivindicar-ne el llegat, i el més gros és que ho fan apel·lant a la llibertat d’expressió que ells mateixos voldrien cancel·lar, i per sempre, per a tots els que no són com ells. El mateix Utrera Molina no va tenir vergonya de presentar-se a unes eleccions democràtiques dins les llistes de l’AP (l’antecedent directe del PP) de Manuel Fraga, a la recerca d’un escó de senador que no va arribar a obtenir, a diferència de tants altres feixistes que han seguit i segueixen ocupant càrrecs i honors dins la democràcia que detesten. Perquè, a més de feixistes, són paràsits i pocavergonyes, i desconeixen totalment aquest sentit de l’honor que tant exalten.

La pena és que Martínez el Facha ha acabat sent no només una sàtira sinó també una anticipació del que ens esperava. Aquesta democràcia no està consolidada, sinó infectada.

stats