06/02/2017

Les llistes d’Albiol

2 min

Tot fa pensar que el president del PP català, Xavier García Albiol, seria capaç d’equivocar-se fins i tot amb l’argument d’una pel·lícula porno i, tanmateix, després de l’espectacular ridícul que va fer fa uns dies amb La llista de Schindler (va confondre els bons amb els dolents, en un film sobre l’Holocaust), l’exalcalde de Badalona s’ha refermat, en declaracions a RAC1, en la seva denúncia: a saber, que el govern de la Generalitat hauria elaborat llistes negres amb els noms dels funcionaris que no assistissin ahir a la concentració de suport a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.

El fet que Albiol sigui de can justet no treu gens de gravetat a la seva acusació: si fos cert que el Govern redacta llistes negres dels seus funcionaris (en té més de dos-cents mil) per raons polítiques, ens trobaríem davant d’un fet intolerable que atemptaria directament contra la democràcia i les llibertats de pensament i d’expressió. Més encara, es tractaria d’un veritable crim d’estat (la Generalitat és estat) que exigiria, aquesta vegada sí, un procés judicial contra qui en fos responsable, amb les penes més dures que hi fossin d’aplicació.

Albiol demana que “ens deixem estar de romanços” (es refereix a les seves pífies) i ens fixem en la realitat, que és la d’aquestes llistes que ell insisteix a denunciar. Humilment, li demanaríem a ell que es deixi estar de símils cinematogràfics (no són el seu fort) i que concreti: si aquestes llistes existeixen és imperatiu que els ciutadans en coneguem tots els detalls. Quantes n’hi ha, a quins departaments de la Generalitat corresponen, quants noms de funcionaris hi figuren, qui les ha elaborat i per ordre de qui. Un atemptat contra els fonaments de l’estat de dret de l’envergadura que seria aquest exigiria també que algun representant de la ciutadania (i Albiol ho és, com a diputat al Parlament) comencés per denunciar-los amb tots els ets i uts, és a dir, amb totes les dades damunt la taula i al mateix Parlament, i no escampant declaracions sense contrastar per aquí i per allà, en entrevistes als mitjans.

Si García Albiol no fa això, si no demostra l’existència de les famoses llistes negres (no de Schindler), haurem d’entendre que menteix. No seria ni de bon tros la primera vegada, però sí que es tractaria d’una mentida extremadament greu, tan greu com els fets que se suposa que vol denunciar el president del PP català. Mentre esperem que ens ho expliqui, ens veiem obligats a acabar aquest article sobre Albiol com el de la setmana passada: com sempre que l’esmentem, voldríem recordar que Xavier García Albiol va agredir un manifestant en un acte del PP l’any 2006, que l’any 2010 va repartir per Badalona uns fullets on s’hi llegia “No queremos rumanos / No volem romanesos”, i que l’any 2011 va guanyar les eleccions a l’alcaldia de la ciutat amb l’eslògan de campanya “Limpiando Badalona / Netejant Badalona”, i que tot plegat el converteix (i no és cap insult) en una persona indigna de dedicar-se als afers de la política.

stats