27/08/2011

Tancat per reforma

2 min

Si ho hem entès bé, Zapatero i Rajoy han acordat una reforma de la carta magna espanyola per convertir en precepte constitucional els brots verds que fa un parell d'anys havien de fruitar esplendorosament però que de moment encara ningú no ha vist. Per això i perquè els brots verds els paguin les comunitats autònomes, en forma d'humiliació financera. Ens pensàvem que el problema era que Catalunya (i les Balears, i el País Valencià) patien un dèficit fiscal alarmant i intolerable, però ara resulta que és a l'inrevés, i que són les mans foradades de les comunitats autònomes -amb Catalunya al capdavant- la causa de tots els mals que pateix Espanya. La conclusió és que la quadratura dels comptes dels diversos nivells de l'administració pública espanyola es troba molt més a prop de la parapsicologia que de l'economia. La veritat es troba en algun lloc allà a fora: vagin i busquin-la, si gosen fer-ho.

Zapatero i Rajoy, doncs, s'han empescat una reforma constitucional per provar de posar un pegat al desgavell i, de passada, mirar de rebaixar (encara més) l'autogovern de Catalunya, que és una cosa que sempre ve de gust. Davant del panorama, la reacció dels partits catalans és tan exemplar com sempre. Per part de CiU, Duran i Lleida parla d'estudiar-se la lletra petita, que és una manera de no fixar-se gaire en la lletra grossa, i Mas-Colell afirma que es troba "en sintonia amb la mesura", però que prefereix que les restriccions, si n'hi ha d'haver, les posi el Parlament de Catalunya. Però si la mesura consisteix precisament a escamotejar (encara més) poder al Parlament de Catalunya! Mentrestant, el PSC va començar dient, com sempre, que s'oposaria fermament a qualsevol temptativa de laminar l'autogovern de Catalunya, però una vegada han rebut les instruccions de Ferraz ja han dit, també com sempre, que ben mirat no els sembla tan malament la reforma de marres. Per la seva banda, Esquerra i ICV han anunciat la seva bel·ligerància total contra la reforma i han entrat, juntament amb PNB, BNG i Esquerra Unida, en un curiós festival de possibles fronts parlamentaris per construir: un front català (petit, pelut i suau), un front d'esquerres (aquests es caracteritzen per la seva estabilitat i fortalesa interna), un altre per incloure el dret a decidir dins la Constitució (per què no la declaració de la independència?), i cap envant s'ha dit.

La reforma, per cert, no serà votada en referèndum pel poble sobirà "perquè no toca cap dret fonamental", segons ens ha fet saber el tothora pedagògic Pepiño Blanco. Aleshores, per què la fan? A més, la reforma s'engiponarà en quinze dies, però no entrarà en vigor fins a l'any 2018, o quan sigui. Vaja, que de moment tot plegat només deu servir per aixafar (encara més) la guitarra al candidat Rubalcaba. La política espanyola de sempre que havia estat corrupta, però ara, a més, és shakespeariana: "Un conte explicat per un idiota, ple de soroll i fúria, que no significa res" (Macbeth, i ja em dispensaran vostès la cita).

stats