Publicitat
Publicitat

Vells i nous 'establishments'

És una expressió que va usar el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i que em sembla cridada a fer fortuna: "vells i nous establishments ", va dir en un tuit, per advertir a qui en forma part, tant dels uns com dels altres, que es poden quedar sols si no defensen una pregunta clara per a la consulta d'autodeterminació de Catalunya. "Pregunta explícita, resposta binària" pot semblar un eslògan una mica estrany per a qualsevol dirigent polític de qualsevol país occidental. Però no ho és gens si el país és Catalunya, i si el dirigent és Oriol Junqueras. L'independentisme ha arribat a un punt de maduració en què no tan sols crea el seu llenguatge (i fins i tot el seu metallenguatge) polític, sinó que compta amb prou musculatura per transmetre'l a capes cada dia més àmplies de la ciutadania, i per fer-lo ressonar amb més força a través dels mitjans de comunicació. Junqueras, concretament, està duent a terme una veritable campanya en favor d'una cosa que, no fa tant de temps, podria haver sonat francament abstrusa. "Pregunta explícita, resposta binària". Encara que, en realitat, la petició és prou clara: es tracta d'allò que, a Mallorca, s'ha conegut de tota la vida amb l'expressió de donar un bon sí o un bon no.

Junqueras està en contra del que pretenen els vells i els nous establishments , que és forçar un referèndum amb el que va anomenar "preguntes arbre", una altra bona expressió. Durant el Barroc, els primers jesuïtes varen inventar un artefacte retòric que eren els sermons d'estructura arborescent, molt eficaços a l'hora de persuadir la feligresia. Es tractava de sermons que començaven amb una sola idea (per exemple, "Déu és misericordiós") que de seguida es bifurcava en dues idees més (per exemple, "Déu és infinit", però també "Déu castiga els pecadors"). Immediatament, cadascuna d'aquestes dues idees se subdividia en dues idees més, que penjaven de l'anterior (per exemple, de "Déu és infinit" en podien sortir les nocions del paradís i la redempció, mentre que de "Déu castiga els pecadors" en podien brotar la de l'infern i la condemnació). I així successivament, en un desplegament conceptual que inevitablement acabava envaint tot l'espai mental de la persona que escoltava (la majoria de vegades, gent sense instrucció de cap casta), de tal manera que així era més fàcil portar-la a les conclusions que interessaven al predicador.

Una cosa així és el que sembla que busquen els vells i els nous establishments : farcir el cubicatge mental dels votants catalans amb una multiplicitat d'opcions que sovint resulten tautològiques o redundants, a fi i efecte que, de la votació, en cas que es produeixi, en sorgeixi tal dispersió d'opinions que obligui a la perpetuació de l' statu quo actual. I això mai de la vida ha estat el que es coneix com un referèndum: en tot cas, seria una prodigiosa i col·lectiva embolicada de troca. Els jesuïtes, ningú pot negar-ho, eren d'allò més espavilats, però als vells i als nous establishments se'ls veu molt més el llautó. Ni que sigui arborescent.