Publicitat
Publicitat

Un lapsus anomenat Mariano

Mariano Rajoy va tornar a ser motiu de befa despús-ahir, després de patir un dels seus lapsus. Aquesta vegada no va usurpar la identitat del president de les illes Salomó, però sí que va tenir un embolic d'illes. Era a Mallorca, on va venir a visitar el rei d'Espanya al Palau de Marivent, i va aprofitar l'avinentesa per lamentar en públic els incendis que fa un parell de setmanes varen assolar el que ell va anomenar "l'illa de Palma". Es va descuidar de rebatejar-nos com a "illa de Palma de Mallorca", d'acord amb les preferències toponímiques imposades pel seu propi partit. Rajoy és incapaç de dir així com toca el nom del lloc on es troba, i, si no fos que els mallorquins ja estam prou atupats i ens agafem les coses amb sorna distanciadora, ens podríem haver ofès i tot. No sé com s'ho prendrien a Girona si a un peix gros se li acudís de dir que està molt content de visitar "la ciutat de Barcelona", ni què dirien a Còrdova si al mateix mandatari li agafés per lloar les virtuts de "la ciutat de Sevilla". Tampoc no s'ha de descartar que aquest acudit de "l'illa de Palma" fos un subterfugi per no haver de pronunciar el nom d'Andratx, que és on va tenir lloc l'incendi però que, en la curiosa dicció de Rajoy, es podia haver convertit en un galimaties impronunciable.

Tant se val: ni els mallorquins som especialment coneguts per la nostra capacitat de fer-nos respectar (les Balears només envien vuit tristos diputats al Congrés dels ídem, i això equival a guanyar-se una olímpica indiferència general), ni Rajoy ho és pel respecte que demostra pels territoris d'aquesta Espanya que a ell i als seus acòlits tant els agrada de glorificar: durant un altre incendi terrible al País Valencià, ell es va estimar més anar al futbol, per animar la roja , que això sí que és una prioritat.

De la conversa entre el president i el rei d'Espanya a Marivent n'ha transcendit poca cosa, però això tampoc no resulta sorprenent. La substància principal sobre la qual pot discórrer qualsevol xerrada entre aquests dos personatges hauria de ser els escàndols que cadascun d'ells protagonitza. " Hombre, Mariano, ¿qué tal Bárcenas y Gürtel? " " Hombre, Juan Carlos, ¿qué tal Urdangarin, Corinna y los elefantes? " Com que cal suposar que a cap dels dos els ve de gust una conversa així, és possible que dedicassin l'estona a explicar-se acudits de catalans garrepes.

Ah, i parlant de garreperies, la fugaç visita mariana va servir per deixar el president Bauzá amb un pam de nas pel que fa a les seves reivindicacions pressupostàries: Rajoy li va venir a dir que se les podia engolir sine die , perquè no hi haurà nou finançament fins a l'any que ve. Tot i que fins i tot això, en l'idiolecte de Rajoy, es fa mal d'entendre, perquè, segons un altre lapsus que va patir, "l'any que ve" serà l'any 2013. Hi ha lapsus linguae , lapsus calami i ara, ja, lapsus mariani . Per no esmentar els lapsus calamari , que ja explicarem un altre dia però que afecten principalment els nostres diglòssics i corruptes governants.