01/10/2011

De bolets i barretines

2 min

Després diran que tot són males notícies. Llegim amb alegria que el president Mas serà investit boletaire d'honor en el marc de la 55a edició del Concurs de Boletaires de Berga, que organitza la Penya Boletaire del mateix municipi, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Berga i el de Castellar del Riu. La màxima autoritat del país rebrà aquest honor demà diumenge cap a quarts de dotze del migdia, tot i que el concurs pròpiament dit començarà a les 7 del matí, validant així l'exhortació guardiolesca d'aixecar-se ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, a fi de fer-nos agradables als déus de la micologia. El president de la Generalitat no serà condecorat tot sol, sinó en la solemne companyia del secretari general d'Universitats del ministeri d'Educació, Màrius Rubiralta; l'alcalde de Castellar del Riu, Adrià Soler, i l'expresident de la Penya Boletaire de Berga, Lluís Gonfaus. Tot Catalunya se'n congratula.

Tan meritòria i abnegada com la de la Penya Boletaire de Berga ho és la tasca de la Confraria Barretinaire de Catalunya, que té per missió, segons afirmen els seus mateixos promotors, "la promoció d'aquesta penyora tan simpàtica, a la vegada símbol del nostre país". Tenen en comú amb els boletaires el fet de comptar amb Artur Mas com a confrare d'honor, i no només ell: com diuen que passava amb l'orde místic dels Rosa-Creu, bona part dels personatges més rellevants de la societat catalana contemporània formen part d'aquesta elit. Només d'entrar a la seva pàgina web un es fa càrrec, a primera vista, que també Jordi Hereu, Joan Laporta, Antoni Bassas, Elsa Anka, i, nogensmenys, els expresidents Pasqual Maragall i Jordi Pujol, han lluït la barretina amb desimboltura admirable.

En vista de les coses que succeeixen últimament al Parlament de Catalunya, tal vegada fóra positiu que el president Mas apel·lés a la seva doble condició de boletaire d'honor i membre de la Confraria de la Barretina per posar una mica d'ordre enmig del desori. Podria sortir ben cofat a la tribuna de l'hemicicle i, brandant un bon bolet a la mà (un humil fredolic, com el que glossa la fitxa d'avui de la Guia de Bolets de l'ARA, o potser una múrgola carnosa i suggerent), buscar alguna similitud entre el capteniment gairebé zen del bon caçador de bolets i la tenacitat del mandatari que anhela il·lusionar el seu poble en temps de crisi. Podria ser una bona posada en escena per explicar el pacte fiscal i la transició nacional, que segons els follets, els gnoms, els nans i els trols de l'oposició, són cada dia més semblants a un parell de bolets verinosos.

Per la seva banda, la presidenta Núria de Gispert podria recuperar el seu vestit de fada i resoldre les votacions complicades a cop de vareta màgica. Al cap i a la fi, a alguns diputats només els falta calçar-se la barretina per aconseguir que el Parlament es converteixi en una rèplica del poble dels Barrufets, després de cruspir-se un cistell de bolets al·lucinògens.

stats