05/11/2011

La campanya de la Caye

3 min

És dissabte al matí i la Caye és dreta a la plaça de l'Església de Cornellà, al davant de la biblioteca, amb el paraigua en una mà i un feix de papers en l'altra. El paraigua és per evitar, sobretot, que la pluja li arruïni el pentinat, que dijous va anar a la pelu i li ha d'aguantar com a mínim fins avui vespre, que han quedat amb l'Íker per anar a sopar. Celebren tres mesos de sortir junts i vol estar ben guapa per a l'ocasió.

El feix de papers són flyers de propaganda electoral del PP, que la Caye va repartint entre la gent que passa. Per una banda duen la foto d'un senyor que es diu Jorge Fernández, que la Caye no sap qui és, i per l'altra la de Mariano Rajoy, que aquest sí que el té més vist. Al costat de cada foto hi diu, amb lletres ben grans, "Súmate al cambio", i també "Suma't al canvi", en traducció al català, valencià i balear.

A la Caye la veritat és que la fastigueja una mica estar-se aquí, enmig de la plaça repartint paperets, precisament avui que li tocava el matí de dissabte lliure a la seva feina de telefonista en una gestoria. Però l'Íker no para de dir que és necessari que els joves també s'impliquin en política, i que ha arribat l'hora d'un canvi a Espanya. Per això dijous a mitjanit va anar a enganxar cartells del PP en l'inici de la campanya, i per això també l'ha convençuda a ella perquè ajudi a repartir els flyers. De fet, l'Íker no s'havia ficat mai en política, però ara diu que ja n'està fins als ous (és una mica malparlat, però la Caye està segura que a poc el poc el farà moderar-se) que vinguin els de fora a treure la feina als d'aquí (fa més de mig any que l'Íker és a l'atur, i no troba feina ni a cops de sabatot). També diu que, a Badalona, hi ha un tal García Albiol que parla clar i que ho fa de puta mare (una altra expressió que a la Caye no li agrada gens). A més, l'Íker en coneix un del PP que es veu que li ha promès que, si guanya el Rajoy, l'endemà mateix li busquen feina. Tant de bo, sospira la Caye mentre allarga un flyer a un pare que passa empenyent el cotxet.

A ella també li encantaria ser mare, i als vint-i-cinc anys (l'Íker en té vint-i-nou) li sembla una edat òptima per tenir el primer, i més endavant buscar la parelleta. És cert que només fa tres mesos que van junts, però ella sap que l'Íker és l'home de la seva vida. Però esclar, només amb el seu sou de sis-cents euros i amb el subsidi d'ell, és impossible pensar a formar una família. De manera que no li importa gens perdre el matí de dissabte lliure si a canvi a ell li han de donar una feina així com cal.

A més, segurament l'Íker té raó amb això del canvi. Sense anar més lluny, el pare de la Caye havia votat sempre els socialistes, però diu que ara votarà el PP perquè ja està fart de tant de moro i tant de gitano. I dimarts al mercadillo, totes les senyores comentaven que elles també pensaven votar el Rajoy. La Caye, per cert, s'hi va comprar un push-up que li fa un culet fantàstic. Ja veuràs tu quin ulls se li posen avui vespre a l'Íker, quan la tingui al davant.

stats