Davant de la infumable notícia del tancament de Canal 9, o de la Radiotelevisió Valenciana, per part del govern valencià del PP, alguns dels comentaris que es podien llegir ahir a les xarxes socials (també a la web de l'ARA i de l'ARA Balears) incidien en la idea que tampoc no calia doldre-se'n gaire, perquè al cap i a la fi la televisió pública valenciana és "una televisió espanyolitzadora". Molt perspicaços, aquests patriòtics comentaristes.
D'entrada, no hauríem d'alegrar-nos mai del tancament d'un mitjà de comunicació. I encara menys si es tracta d'un mitjà de comunicació que fa (més bé o més malament, aquí els judicis de valor vénen després) una tasca de servei públic. Per entendre'ns, i per principi, tocaria (sembla que tocarà) oposar-se fins i tot al tancament de Telemadrid, perquè no és acceptable que, en societats que es volen del coneixement, els polítics grapegin tan barroerament els mitjans públics: és a dir, que es produeixin aquesta mena de tancaments per motius procel·losament obscurs. Com explicava ahir, i també avui, el nostre diari, que el president Fabra prengui aquesta decisió després que els tribunals hagin tombat al govern valencià un ERO fet a grapades, i que intenti justificar-ho recorrent a la demagògia de mantenir els pressupostos de sanitat i educació, no és més que un altre episodi vergonyós que culmina i remata la potineria amb què tant el PP com el PSPV han tractat la radiotelevisió pública que els pertocava de potenciar i respectar.
Hi ha, encara, més qüestions preocupants: la desaparició de RTVV significa un cop greu per a l'anomenat espai català de comunicació, aquest concepte definit i teoritzat per pensadors com Josep Gifreu o l'avui veí de pàgina Joan Manuel Tresserras, i que es fonamenta en mitjans potents -públics i privats- en llengua catalana, fins i tot al marge de la valoració que ens mereixin la seva programació, els seus continguts, els seus valors i la seva orientació ideològica. De manera que desentendre-se'n, o fins i tot alegrar-se'n, perquè Canal 9 era "massa espanyolista", no és fer catalanisme, sinó incórrer en un maniqueisme, o una ingenuïtat, que no menen enlloc. Hauríem d'aprendre que no es tracta de ser pocs però bons, sinó de ser molts, i poder treballar des d'una base àmplia i diversa. I alguns compatriotes haurien de començar a aprendre que el paternalisme exercit des de Catalunya, així com el victimisme gemegat des del País Valencià o les Balears, no tan sols no sumen sinó que resten i mancaben forces i perspectiva.
I per acabar, caldria tenir en compte quina és l'actitud del PP en relació als mitjans de comunicació, tant si són públics com privats: si no els controlen al seu gust, ni en el cas que la justícia hi intervingui, els castiguen o directament els tanquen. Ja n'hem tingut múltiples exemples (des del diari Egunkaria fins a Televisió de Mallorca, passant per la depauperació d'IB3), al qual ara s'hi afegeix el cas sonadíssim de Canal 9. Que ningú dubti que, si un dia poden, aplicaran la mateixa recepta a TV3.
