Percentatges a cabassos. Comencem cada dia amb un percentatge, sempre a favor o en contra d'alguna cosa, i aquesta cosa acostuma a ser (i això que no forma part dels temes que interessen a la gent) el procés sobiranista de Catalunya. El percentatge d'ahir el publicava el diari El Mundo , i deia que un 48% de la ciutadania espanyola suspendria l'autonomia catalana si es dugués a terme un referèndum sobre l'autodeterminació catalana sense el permís de Madrid. El mateix sondeig indicaria que un 72% dels enquestats opinen que la consulta només seria vàlida si hi participessin els ciutadans de tot l'Estat, i el 72% dels votants es pronunciarien en contra de la separació de Catalunya respecte de l'Estat.
Com deia, aquests són percentatges d'ahir. En els últims mesos també n'hem rebut que indicaven dades exactament contràries a les que acabem d'esmentar, procedents de fonts francament poc suspectes de segons quines vel·leïtats sobiranistes, com puguin ser diaris com El Periódico o La Vanguardia , o institucions políticament neutres, com algunes universitats o el Centre d'Estudis d'Opinió.
Tant se val, sigui quina sigui la credibilitat de la font, i sigui quina sigui la seva possible tendència política, el cas és que, dia sí dia també, ens despertem amb la mateixa mena de titulars: qui està a favor i qui està en contra de la independència de Catalunya? Com en els recomptes de les xifres d'assistents en alguna manifestació, els percentatges varien tan sensiblement que conviden a sospitar d'allò que se'n diu la cuina de les dades, tant en un cas com en l'altre. ¿Realment hi ha tanta gent en contra de l'emancipació nacional de Catalunya? ¿Realment hi ha tanta gent que s'hi pronunciï en contra? Com podem saber-ho? Com podem contrastar les dades que ens ofereixen els múltiples sondejos i les diferents prospectives amb la realitat crua i pelada? Com podem saber cap on es dirigeix el moviment encapçalat per la Via Catalana i la resposta liderada pel mateix govern espanyol? Qui té més motius per imaginar la victòria? Qui té un argumentari més fort a favor de les seves posicions?
La resposta és tan òbvia que fa una mica de vergonya: l'única manera de resoldre aquestes preguntes, i d'acabar amb l'allau de percentatges que ens cauen cada dia damunt del cap, és convocant un referèndum. És a dir, donant la paraula als ciutadans. Ara bé, quins ciutadans han de votar en una consulta d'aquesta importància? ¿Els censats a Catalunya o els censats a tot Espanya, com si es tractés d'unes eleccions generals? La pregunta és tan vàcua que fa venir una mica de vergonya, però aquest és el debat que procuren impulsar els mitjans unionistes. I ho fan a còpia de percentatges i més percentatges. S'obliden de consignar que, al Regne Unit, ni tan sols a Cameron se li ha passat pel cap que tots els anglesos s'hagin de pronunciar sobre el futur nacional d'Escòcia. Deu ser que les democràcies madures no depenen tant de la demoscòpia.
