Publicitat
Publicitat

Es diu País Valencià

La reacció del govern valencià a la sentència que l'incapacita per prohibir les emissions de TV3 al País Valencià no s'ha fet esperar, i forma part de l'antologia general de l'humor de l'absurd. El vicepresident José Ciscar va comparèixer ahir solemnement per fer saber als interessats que qualsevol acord amb la Generalitat de Dalt (per dir-ho com Ramon Barnils) sobre la televisió catalana es condiciona al que el PP anomena "les senyes d'identitat del poble valencià". Dit sense embuts, que a TV3 s'abstinguin de fer servir l'expressió maleïda, ço és, País Valencià.

Per als senyors Ciscar i Fabra, doncs, les "senyes d'identitat del poble valencià" consisteixen, precisament, a renunciar a aquestes senyes d'identitat. Bonica paradoxa, que, si es mira de prop, no ho és tant: els peperos valencians no volen ser "país"; si de cas, volen ser "comunitat", perquè de "país", com de "nació", només n'hi ha un (o una). Es diu Espanya, i és, com sap tothom, una unidad de destino en lo universal que no permet, en la seva configuració interna, ni la més mínima anomalia. I que un bocí d'un país (o d'una nació indissoluble) es consideri "país" a si mateix constitueix, des del seu obtús punt de vista, una anomalia inadmissible. Per això els mapes del temps de TV3 els posen tan nerviosos, i les paraules País Valencià els produeixen herpes genital.

Ja veurem com acaba la història, però la conditio sine qua non del govern valencià suggereix, d'entrada, una pila d'acudits que podrien omplir un monogràfic del Polònia . Per no ofendre les delicades orelles constitucionals dels dirigents valencians, TV3 podria desenvolupar un sistema d'autocensura a imitació del que solen fer servir els americans per evitar que soni la paraula fuck : que cada vegada que algú digui País Valencià se senti un xiulet que tapi la veu, i així s'eviti que les criatures aprenguin a dir paraulotes. O bé que es procedeixi a buscar un eufemisme que substitueixi l'expressió maleïda: aquesta opció té segurament més oportunitats de prosperar, perquè als polítics els encanten els eufemismes, i els polítics valencians no són una excepció. Si s'admeten propostes, des d'aquesta humil columna ens permetem suggerir la paraula xirimoia com a eufemisme de País Valencià. I, abans que no surti el president Bauzá a exigir un tractament equivalent per a les Balears, proposem també les paraules testicles de cérvol com a eufemisme d'Illes Balears. Així, quan en Francesc Mauri digui que s'alternaran els xàfecs i les clarianes damunt la xirimoia, o que hi haurà maregassa al nord dels testicles de cérvol, tots sabrem a què ens estem referint i, a la vegada, els pròcers del PP podran escarxofar-se a la butaca i respirar tranquils.

O potser no tant, si se'ls acudeix pensar (ja sé que és una hipòtesi massa optimista) una cosa: que, en democràcia, la millor manera de donar força a una idea (les paraules són idees) és prohibir-la. Poden aconseguir que no diguem País Valencià , però no poden evitar que ho pensem. Ni que, quan ells ja no siguin al poder, el País Valencià continuï existint.

PUBLICITAT
PUBLICITAT