Misc 06/12/2013

O federalisme o suspensió

i
Sebastià Alzamora
2 min

En la desfilada constant de papus de la Transició, que surten un darrere l'altre a anunciar calamitats en contra del procés sobiranista de Catalunya, li ha tocat ara el torn al Rodolfo Martín Villa, que en temps d'Arias- Franco ha muerto -Navarro i d'Adolfo Suárez va ser ni més ni menys que ministre de Governació, ministre d'Administració Territorial i vicepresident del govern. Eren temps en què els companys de gabinet de Martín Villa es deien Ma- nuel Fraga Iribarne, Rafael Arias-Salgado o Manuel Gutiérrez Mellado. Poca broma, doncs.

En declaracions a Catalunya Ràdio, l'expluriministre Martín Villa va afirmar ahir que una consulta sobre l'autodeterminació de Catalunya com la que es proposa de tirar endavant el govern de la Generalitat seria "una il·legalitat" que atemptaria directament contra la Constitució espanyola, i que, en conseqüència, al govern d'Espanya "no li quedaria altre remei" que aplicar l'article 155 de la mateixa Constitució i suspendre l'autonomia catalana.

Suspendre l'autonomia catalana, hum. Rodolfo Martín Villa va tenir la cautela, abans de proferir l'amenaça, de posar-hi al davant aquest "no quedaria altre remei", com qui diu que a ell tampoc no l'entusiasma la idea. Però ja ho havia dit, tanmateix. La suspensió de l'autonomia catalana és una viagra clàssica del nacionalisme espanyol: és anomenar-la, o tan sols pensar-hi, i de seguida els patriotes constitucionals noten alguna cosa puixant en les seves entreteles més íntimes. És un obscur objecte de desig, llargament acaronat per la dreta i per l'esquerra, i encara més després dels repetits precedents de suspensió de l'autonomia de l'Ulster per part del govern britànic. Si els anglesos ho han fet, per què no nosaltres?, s'ha preguntat repetidament l'espanyolisme, obviant el seu propi argument segons el qual la situació al Regne Unit i a Espanya no és en cap cas equiparable. Sembla que Aznar, en el mandat triomfal de la seva majoria absoluta, tenia preparat un pla per a la suspensió de l'autonomia de Catalunya, amb detenció inclosa del president Maragall, i que encara avui lamenta no haver-lo aplicat quan era l'hora.

Res de nou fins aquí, doncs. El que és interessant és l'alternativa que Martín Villa va plantejar a aquest escenari tan lúgubre: una reforma federal de la Constitució. Ah, amics meus. Ja és ben cert que mai no havíem vist brotar tants federalistes de cop, però això sí: federalistes a l'espanyola manera. Que raonen d'acord amb un enunciat com aquest: o vostè es federa amb mi (d'acord amb les meves condicions) o li suspenc l'autonomia. Curiosa manera de plantejar reformes d'autogovern, posant per davant, com a mesura de força, justament la suspensió de l'autogovern.

Li hem d'agrair, de tota manera, al senyor Martín Villa, que hagi aclarit d'una vegada en què consistiria aquest paradís federal que de sobte tants es posen a la boca: el nacionalisme espanyol ha aconseguit convertir el federalisme en una nova forma d'imposició política. No es pot dir que no siguin uns virtuosos.

stats