Misc 29/12/2013

La frase que hi falta

i
Sebastià Alzamora
2 min

M'agrada molt -de debò- l'enquesta que proposa aquests dies l'Ara.cat. "Quina és la frase de l'any 2013?", s'hi pregunta als lectors, i se'ls dóna a escollir entre un menú variat: hi surt des de la consellera d'Educació de les Balears, Juana Mari Camps, amb el seu particular "informe Trepitja", fins a David Fernàndez, de la CUP, amb aquell memorable "Ens veurem a l'infern. Fins aviat, gàngster", que li va etzibar, en comissió parlamentària, a un Rodrigo Rato encara més insuportablement arrogant del que ens tenia acostumats. Pel camí apareix la doble pregunta de la consulta del 9 de novembre de l'any que ve (que, previsiblement, s'endú la gran majoria dels vots); la " relaxing cup of café con leche " amb la qual l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, no tan sols va perdre una candidatura dels Jocs Olímpics, sinó que es va cobrir de ridícul davant de la comunitat internacional; el sensacional "tot és fals, tret d'algunes coses" que va forfollar Mariano Rajoy davant de la publicació dels papers de Bárcenas; l'eslògan d'Òmnium Cultural "És normal voler un país normal", i la meva predilecta, que va amollar el rei Joan Carles en el seu discurset de la nit de Nadal i que constitueix una veritable epifania de clarividència borbònica: "La crisi començarà a resoldre's quan els aturats tinguin oportunitat de treballar". En efecte, i els incendis començaran a anar millor quan als estius no faci tanta calor. I també, els morts de gana ho semblaran menys quan arribi que puguin menjar tres vegades al dia. Posats a dir, a tots també ens anirà millor quan no hàgim de suportar caps d'estat heretats d'una dictadura, en forma de monarques que dediquen el seu regnat a cobrir-se d'escàndols i d'ignomínia.

Bé, tant se val, que després sembla que ens enfadem, i ja sabem que no n'hi ha motiu. La qüestió és que, com deia, trobo interessant la idea de votar una sola frase que d'alguna manera resumeixi i representi un any com el que ha estat el 2013. Més que més perquè ha estat un any de tanta verbositat, de tants excessos retòrics i tanta xerrameca (un any en què es deuen haver pronunciat en públic més d'un centenar de frases estúpides cada dia, cadascuna d'elles digna de ser custodiada al bagul de les andròmines mentals) que té molt de mèrit, d'entrada, seleccionar-ne tan sols una desena, perquè després els lectors n'acabin (o n'acabem) triant una de sola. El repertori és tan aclaparador que la tasca de triar entre tot plegat certament espanta.

Si jo hagués estat l'antòleg, he d'admetre que m'hauria decantat per incloure (i per votar) una altra frase esplèndida de la consellera balear d'Educació, la mencionada Juana Mari Camps. "El curs ha començat amb plena normalitat, excepte per la vaga", va amollar a l'inici del curs escolar més anòmal de tota la democràcia i en ple apogeu de la Marea Verda. Seguint el seu exemple, podríem resumir l'any 2013 dient que tot ha anat molt bé, excepte que mai havíem caigut tan avall. Al cap i a la fi, tot depèn sempre de com es miren les coses.

stats