El gran negoci
Falten només onze dies perquè Donald Trump deixi de ser president electe dels EUA i, per bé que Obama ha intensificat els seus esforços en les últimes setmanes per desmentir les seves pròpies paraules sobre una transició tranquil·la, difícilment res ni ningú podrà impedir-li al paquiderm taronja que tiri endavant la seva agenda, amb tota l’obcecació i la violència que caracteritzen el personatge. Això no vol dir que compleixi exactament les promeses que va fer durant la campanya electoral més delirant de la història americana, però sí que Trump governarà d’acord amb el personatge que va exhibir durant aquells mesos, perquè aquell personatge és ell: desmesurat, arbitrari, irracional, mancat de tot respecte per qualsevol tipus de consideració moral, desproveït de cap cosa que s’assembli a una educació cultural i espiritual, i armat (mai més ben dit) pel poder immens del diner, que sap acumular i controlar com molt poques altres persones al planeta. Això, la seva habilitat per guanyar diners i per fer-ne guanyar, en un món farcit de personatges i de poders decidits a fer literalment qualsevol cosa per enriquir-se encara més, és el que fa tan decididament perillós que algú com Donald Trump ocupi la que encara és i seguirà essent la presidència més important i decisiva del món occidental. En mitologia bíblica Trump és el vedell d’or, com d’or i daurades són totes les coses que l’envolten i que li agraden, i són moltes les tribus disposades a agenollar-se i adorar la seva resplendor i els seus lluentons. Els diners aboleixen totes les prevencions i fan saltar pels aires tots els límits, i Donald Trump és diners, significa diners.
No és cap secret que un dels negocis més rendibles que es coneixen, per no dir el que més, és el negoci de la guerra, i és per aquest motiu que la rumorologia més alarmista no cessa d’insistir en la possibilitat que esclati una gran guerra durant el mandat o l’era Trump. De fet, les visions més pessimistes indiquen que la gran guerra ja ha esclatat, només que de manera diferent de la tradicional, en absència de declaracions prèvies, de declaracions i de codis. La violència recorre cada dia el món sencer i ho fa a velocitat viral, com els tuits que precisament tant li agraden a l’imminent president americà per fer públiques les seves ocurrències i les seves bravates. En un moment en què l’Estat Islàmic ha demostrat la seva predilecció pels atemptats indiscriminats amb camió, perquè redueixen costos materials i humans (pel que fa al que ells anomenen “soldats”) i maximitzen els beneficis (és a dir, pel que fa al nombre de víctimes), només falta que per l’altra banda sorgeixi un líder amb prou poder polític, prou falta d’escrúpols i -sobretot- prou diners per canalitzar tota aquesta violència dispersa, donar-li resposta (amb més violència) i rendibilitzar el resultat al màxim. Negoci en armes, negoci en construcció, negoci mediàtic, en tecnologies, en el que vostès vulguin. I quan algú es queixi, la resposta serà senzilla i clara: són els negocis, estúpid.
