Publicitat
Publicitat

El jutge i els propòsits

El jutge Santiago Vidal afirma que existeixen “petites diferències” entre el president Mas i Oriol Junqueras a l’hora de tirar endavant el que des de fa massa temps anomenem el procés, que com hem dit en altres ocasions és un títol kafkià. Sens dubte, l’animós jutge, que s’ha trobat amb un altre procés (però en contra de la seva carrera judicial), té més bona intenció que no pas punteria.

Entre Artur Mas i Oriol Junqueras no em sembla que hi hagi “petites diferències”, sinó les pitjors divergències possibles, que són les que arriben al nivell del càlcul electoral. Al president Mas li sembla que li anirà millor el 27-S amb una llista unitària; a Oriol Junqueras li sembla que li anirà millor amb una candidatura separada. Això és tot. Cadascú fa els seus comptes, i els comptes de cadascú són raonables. Estem parlant de qüestions de poder, ni que sigui un poder tan limitat com el de la presidència de la Generalitat. ¿Aquestes qüestions passen per davant dels objectius de país? Sí, hi passen, i de llarg. Malament rai qui no ho vulgui entendre.

El jutge Santiago Vidal pot redactar tantes Constitucions catalanes com li plagui, però l’únic que obtindrà a canvi serà la reprovació del seu propi gremi. A Espanya no van de bromes, en aquestes coses, i a posta fa decennis que s’hi ignora la diferenciació dels tres poders que defineix la democràcia. A Espanya no hi ha democràcia possible si no és sota el designi implacable de l’ ordeno y mando, i gairebé sembla mentida que tot un jutge, com és el cas del senyor Vidal, no hagi entès aquest concepte. A Espanya pot passar qualsevol cosa, menys que el poder judicial s’escapi del legislatiu i de l’executiu.

El jutge Vidal té tot el dret a redactar una Constitució catalana i a sospirar per una llista unitària de les forces sobiranistes, no en faltaria d’altra. Jutges o no, tots tenim dret a desitjar un món millor, fins i tot ideal. Ara bé, això no significa que aquest món hagi de venir. En qualsevol moment pot succeir que uns líders no s’entenguin entre ells o que fins i tot competeixin per una marca electoral, per molt que els seus objectius siguin similars. És el que passa entre Artur Mas i Oriol Junqueras, i dubto molt que el jutge Santiago Vidal, ni qualsevol altre particular, hi pugui posar remei. Jo sí que crec que hi haurà eleccions el proper 27 de setembre, no tinc cap motiu per posar-ho en dubte. Però cada dia estic també més convençut que aquell dia no es votarà cap plebiscit a favor o en contra de la independència de Catalunya; senzillament es votarà a favor d’una llista o d’una altra. Després cadascú ensenyarà les seves credencials, esgrimirà els seus arguments i dirà una cosa o una altra. No en faltaria d’altra, estem en democràcia. Però em temo que els bons propòsits del jutge Vidal es quedaran exactament en propòsits. Tant de bo sigui un servidor qui s’equivoqui, naturalment. Però encara no entenc on hem anat a parar d’ençà del 9-N. Potser sí que fem un procés, però seria interessant concretar cap on du.

PUBLICITAT
PUBLICITAT