Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Entre l’esperpent i la malenconia

En el moment d’escriure aquest article falten poques hores perquè expiri el termini que C’s ha imposat a les negociacions amb el PP, i només dues coses es poden afirmar amb seguretat. Una, que Espanya ja és el cinquè país del món en el rànquing dels que han passat més dies sense govern, per darrere de Bèlgica, Moldàvia, Cambodja i l’Iraq. I dues, que, després de més de 250 dies en funcions, Mariano Rajoy es presentarà dimarts al debat d’investidura sense una majoria suficient per guanyar-lo, ni tan sols amb la cirereta oportunista de Coalició Canària. Fins i tot al gran gestor dels temps que alguns han volgut veure en el líder del PP li arriba que se li esgota precisament això, el temps. Però no el cinisme: si no surt investit, tal com tot fa pensar a hores d’ara, Rajoy té el trumfo d’unes terceres eleccions que s’haurien de celebrar el 25 de desembre, amb la finalitat de fer aparèixer Pedro Sánchez com l’esperit malèfic que robava el Nadal a la nena de les llepolies.

Pedro Sánchez, per cert, després d’uns inicis calamitosos que inclouen des de la proposta de celebrar funerals d’estat en honor de les víctimes de la violència de gènere fins a un intent kamikaze d’investidura de bracet dels mateixos C’s, ha demostrat per fi una certa capacitat de lideratge en mantenir-se ferm en una postura clara: morir per morir, almenys fer-ho amb dignitat. Pel que fa a Albert Rivera, ha demostrat una habilitat innegable per negociar pactes de govern o d’investidura que no van enlloc, cosa que el converteix, a ulls de certa premsa cavernícola, en un home d’estat com un campanar. De Pablo Iglesias poca cosa se’n sap, tret que assisteix a la funció com a espectador nostàlgic dels dies en què alguns li vaticinaven un sorpasso.

Entre l’esperpent i la malenconia, doncs, va topant de cap la política espanyola, que tot i així ha ofert aquests dies una dada curiosa: el PIB i les inversions de les empreses han crescut en els últims mesos a pesar de l’absència de govern, o potser gràcies a ella. Ves que no ens passem un anyet més en funcions, i així almenys li prenem la medalla d’or del rànquing a Bèlgica. La marca Espanya ho agrairia.