11/02/2011

Les mates són un rotllo

2 min

Dels dies del meu batxillerat -tan llunyans que era quan això es coneixia amb el nom de BUP-, recordo un professor que puntuava exàmens i treballs a l'alça o a la baixa, segons els resultats que havia obtingut el Barça (òbviament, si aquest home ha continuat a la docència, els seus alumnes actuals deuen estar a la glòria). També en vaig tenir un altre que ens havia fet un examen parcial (encara existeixen?) i no hi havia manera que ens en donés les notes: al final, després d'haver-les-hi sol·licitat un munt de vegades, l'home va admetre que no havia pogut corregir les nostres proves perquè estava posant prestatgeries a casa i un pot de cola de fuster se li havia vessat damunt la pila dels exàmens, que s'havia convertit en un bloc compacte. Vam acordar que, si no dèiem res de l'incident a la direcció, ens posava un notable general (hi va haver un conat de protesta a càrrec d'un espavilat que aspirava a l'excel·lent, però fou convenientment sufocat a clatellots). I també, un any que la professora de català va agafar baixa per maternitat, ens van enviar un substitut que era un capellà entranyable que solia ensenyar llatí però que de català no en tenia ni idea. Així doncs, al bon home no se li va acudir res més que demanar-nos que ens qualifiquéssim nosaltres mateixos, en el que ell va pensar que podia ser un exercici profitós per fer-nos adquirir valors com l'honestedat o l'assumpció de responsabilitats. Tots, fins els més rucs de la classe, vam treure notables i excel·lents, menys una noia excessivament honesta que es va conformar amb un suficient i que per descomptat va ser la riota de tothom.

En aquella època bàrbara i remota, no tan sols hi havia exàmens de setembre per a qui suspenia assignatures al juny, sinó que, esgarrifeu-vos, existia la possibilitat de repetir curs fins i tot en cas de portar-ne només una de penjada. Naturalment, això no ens estalviava patir professors ganduls, ineficients o atrabiliaris com els que he provat de descriure més amunt, ni tampoc extreia un millor rendiment del nostre procés d'aprenentatge. Però tampoc no crec que ens fes cap mal.

Portar-ne per a setembre significava estudiar durant les vacances d'estiu, cosa que ara deu ser inconcebible, si tenim en compte els comentaris que surten a la premsa d'alguns docents i pedagogs (que per descomptat són molt superiors als seus predecessors i mai cometrien disbarats com els ressenyats), així com alguns pares amantíssims. Però els puc prometre que això es feia, i no tinc constància de ningú que hagi patit trastorns de personalitat com a resultat de l'experiència. De fet, és ben possible que els mateixos docents, pedagogs i pares que ara es pronuncien en contra dels exàmens de setembre s'haguessin d'aplicar a l'estudi en les caloroses tardes d'algun estiu, en lloc d'anar a la platja amb els amiguets. De manera que potser la seva protesta conté algun ingredient de revenja, vés a saber. O, potser, senzillament continuen sense tenir ganes de treballar a l'estiu.

stats