Una metàfora marinera
En el seu balanç econòmic de l'any passat (que, no per casualitat, va fer públic el dia 28 de desembre), Mariano Rajoy va dir que el govern que ell presideix faria "tot el possible per no arribar a la xifra de sis milions d'aturats" durant l'any 2013. El primer que correspon, doncs, és felicitar el president d'Espanya i el seu executiu perquè, a data d'avui, estan acomplint el seu objectiu. D'acord amb les xifres difoses ahir pel ministeri de Treball, ara com ara l'atur registrat al Regne d'Espanya només arriba a les 5.040.000 persones en edat laboral. Enhorabona, Don Mariano. També val la pena subratllar que la xifra del ministeri no té en compte diversos quocients que sí que suma l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'INE, segons la qual Espanya va tancar el 2012 amb la xifra de 5.965.400 persones sense feina. Enhorabona un altre cop. El problema és que els resultats de l'EPA tenen una periodicitat trimestral, o sigui que el president espanyol ja pot anar creuant els dits perquè, a finals d'aquest mes, la xifra maleïda no passi dels 5.999.999 aturats. Aleshores el podrem tornar a felicitar.
La cancellera Merkel i el vicepresident de la Comissió Europea Olli Rehn van declarar fa poc que un dels grans problemes d'Europa és l'atur juvenil d'Espanya (ja que, efectivament, els joves són un dels segments de població més fortament castigats per aquesta situació). Potser per això, al govern espanyol li envien inspectors de Brussel·les perquè revisin si són correctes les seves xifres de dèficit, bàsicament perquè no se les creuen. El ministre d'Economia, De Guindos, per la seva banda, diu que és d'allò més normal que un govern rebi aquesta mena de visites fiscalitzadores, i torna a reclamar temps perquè les mesures de l'executiu del PP facin efecte (potser seria millor que no en fessin, en vista dels resultats obtinguts fins ara). I, mentrestant, el ministre d'Hisenda, Montoro, que forma tàndem amb el susdit De Guindos, ha estat classificat com el pitjor en la seva matèria de tot Europa pel Financial Times , que pel que es veu té mania a Rajoy i els seus amics.
Imaginem un vaixell a la deriva que va fent batzegades en plena nit oceànica, enmig d'una tempesta terrible. Molts dels passatgers ja han caigut per la borda, i els supervivents estan a punt de l'atac de pànic, temerosos per la seva vida i la dels que estimen. Aleshores, per mirar de calmar una mica els ànims, al passatger que encara conserva la serenitat se li acudeix anar a parlar amb el capità, perquè els informi sense embuts de la situació. Arribar al pont de comandament li costa penes i treballs, però, quan ho aconsegueix, és només per descobrir que tant el capità com la seva tripulació no són altra cosa que una colla de ximpanzès, i que a sobre s'han begut tot el rom que hi havia a la bodega. Al passatger serè li queda el dubte de saltar ell també per la borda o de buscar una botella de rom encara no consumida, i engolir-la sencera. Però la tempesta continua, més violenta a cada moment.
