Els municipis mallorquins, amb un peu a l’aire
S’acaba la setmana per compondre els pactes municipals (i autonòmics, a les Balears) i el més calent és a l’aigüera. El PP de Bauzá se n’ha endut una castanya electoral de les que fan història, i ara hi ha bàsicament quatre formacions en lliça (tres d’esquerres: Més, PSIB-PSOE i Podem, i també un nou partit de centredreta, el PI o Proposta per les Illes, que comanden els expeperos díscols Jaume Font i Antoni Pastor), a més de les candidatures locals, que haurien de poder formar combinacions de govern a cadascun dels municipis on fos possible, a fi de desallotjar el PP més nefast que hem conegut en tota la història democràtica d’aquesta illa. Qui s’ho mirés des de fora arribaria ràpidament a la conclusió que, dels 52 municipis mallorquins, al partit de Luis Bárcenas (hegemònic en aquests quatre últims anys) li haurien de quedar com a molt els ajuntaments de Campos, Santanyí i potser Felanitx. Fins i tot el meu poble, feu fins ara irreductible de la peperada, hauria de quedar lògicament governat per les esquerres.
Però, ai las, les coses no són mai tan clares. M’expliquen el cas de Selva, un municipi preciós de la serra de Tramuntana que, a més, inclou els nuclis poblacionals de Caimari, Moscari, Biniamar i Binibona, just abans d’arribar al monestir de Lluc, germà del de Montserrat. Selva és un cas emblemàtic, perquè en aquesta última legislatura l’ha governat un batlle del PP, Joan Rotger, que en sap molt de ballar boleros i jotes però que simultàniament ha ocupat la conselleria de Cultura del Consell Insular de Mallorca seguint fil per randa les directrius de confrontació lingüística, cultural i educativa que marcaven el president Bauzá i el seu entorn, i que ens han fet perdre quatre anys de la manera més absurda possible.
El més normal, doncs, seria que les esquerres (més el PI, si és el cas) fessin via a fer fora de qualsevol lloc de responsabilitat pública personatges com l’alcalde de Selva i tots els mindundis de la seva corda. Però no és així. A poc més d’un dia de tancar acords de govern municipal, encara no hi ha res en ferm. Una vegada més, uns estiren cap aquí i d’altres cap allà. Selva és un exemple, però no és un cas aïllat: les disputes absurdes entre les forces alternatives al PP van començar, a Mallorca, des del minut zero de la coneixença dels resultats electorals. Ningú vol ser menys que ningú, i d’aquesta manera serem capaços de donar al PP alcaldies que en bona lògica ja no haurien d’esperar tenir en els propers quatre anys.
Com sempre, però, l’esquerra mallorquina és capaç de qualsevol cosa per autodestruir-se. Queda molt poc temps, a Selva i a tots els altres consistoris de Mallorca, per formar majories de govern que siguin sòlides i articulades. Si es deixa passar l’oportunitat, després no s’hi valdrà a fer potadetes i ploricons, com ja s’ha fet altres vegades. Ser a l’oposició eterna pot resultar molt còmode, però algun dia s’han d’assumir responsabilitats. A veure si ens posem les piles i, com diem per aquí, deixem de fer el colló.
